18 de maig
Felice Porri va néixer en una família pagesa a Cantalice, a la vall de Rieti, cap al 1515. El 1543 ingressà al convent dels caputxins d'Anticoli di Campagna, avui Fiuggi, i el 18 de maig de 1545 professà com a frare al convent de San Giovanni, on hi restà fins al 1547. La llegenda diu que hi ingressà a conseqüència d'un accident de treball del qual va ser salvat miraculosament en 1543, per la qual cosa va fer un vot.
En 1551 fou enviat a Roma, al convent de San Niccolo de Portiis, com a almoiner, càrrec que ocuparà tota la vida, ajudant els pobres i necessitats demanant almoina per a ells. Hi va conèixer nombroses personalitats de l'època, com Carles Borromeo i Felip Neri, amb els quals va fer amistat. Va fer-se conegut per l'austeritat de la seva vida, la seva caritat i la seva capacitat de paraula: predicava en contra dels funcionaris i polítics corruptes i la vida dissoluta dels joves. Va aconseguir moltes conversions; componia càntics religiosos senzills, que feia cantar als joves per fer-los aprendre en catecisme. En 1580, arran de la pesta a Roma, va ser encarregat pel municipi de recollir fons per a ajudar els afectats. Va ser conegut com a Frare Deo Gratias, ja que a tot aquell que donava alguna almoina li deia "deo gratias" ("gràcies a Déu").
Va morir en 1587 en llaor de santedat: el poble de Roma va demanar la seva canonització immediata. Fou sebollit a l'església de San Niccolo.
Imatge de la capella de la Immaculada a l'oratori de la Santa Creu
Foto: MA Cabrer
Atenció als fidels
Catequesi
Càritas
Arxiu d'homilies
Recursos