Entrevista Radio 4 Directe 29-08-18 Quina és la situació de la Residència Parroquial

Ofici solemne de la festa de sant Roc 16-08-18

Homilia del diumenge 20 B (19 d’agost 2018)

L’EUCARISTIA ÉS ALTAR I ÉS TAULA

Un metge no pot receptar la mateixa medicina a tots els pacients: tal vegada un necessita pujar la tensió i l’altre necessita baixar-la.

Un pare no pot donar sempre el mateix consell a dos fills: tal vegada un és massa nerviós i l’altre és massa tranquil.

Igualment, a l’hora de parlar del Pa de Vida, s’han de tenir en compte diversos aspectes. Destacar-ne només un i oblidar-se dels altres seria desfigurar l’Eucaristia.

El Pa de Vida, l’Eucaristia, és menjar i és ofrena. La celebració de la missa es fa a l’entorn d’una taula que al mateix temps és un altar. O a l’entorn d’un altar que al mateix temps és una taula.

Un altar és un lloc on s’ofereixen ofrenes a Déu. Jesús es va oferir ell mateix en sacrifici com a ofrena a Déu: va entregar la seva vida i la seva mort. I els cristians renovam aquella ofrena damunt l’altar.

Però l’altar és també una taula de germanor. Les famílies i els amics s’asseuen plegats a l’entorn d’una taula per a compartir: conversen i mengen. El tema de conversa pot esser rememorar records del passat o fer projectes de futur, o les dues coses. I mentrestant el menjar ens alegra el paladar i ens renova les forces. Jesús va celebrar el seu darrer sopar amb els seus deixebles i els va prometre que es faria present enmig d’ells cada vegada que el tornarien a celebrar en el seu nom.

L’Eucaristia o la missa se celebra damunt una taula, que és també un altar. Reflexionem quin d’aquests dos aspectes tenim més oblidat. Si només pensam en la taula, convé que recordem que també és un altar. I si ens quedam asseguts enfora, separats els uns dels altres, si hi assistim només com a espectadors i oients, sense participar-hi activament, ¿no serà perquè no hem entès que l’altar és també una taula de menjador, de germanor?

Homilia en el diumenge 19 (Any B) 12-08-2018

L’EUCARISTIA ÉS CAMINAR AMB JESÚS

Hi ha diferents classes de menjar (sòlid o líquid, calent o fred), segons la persona que l’ha de prendre (un nin petit o un malalt, un vell o un treballador) i segons les circumstàncies (sigui un bocata dins la motxilla o un bon dinar a un restaurant). Però, sigui així com sigui, d’una o d’una altra manera, necessitam alimentar-nos per poder viure. La vida, si no creix, es mor. No podem quedar-nos aturats a una edat determinada. Si no creixem, si no sumam dies i anys, morim.

L’amor també és com la vida. Si estimam una persona i volem mantenir aquest amor, l’hem d’alimentar. Tant si és l’amor dels enamorats, com l’amor entre pares i fills, i també l’amor entre amics.

I Jesús ens ha dit avui que la nostra fe, és a dir la nostra amistat amb ell, també necessita alimentar-se. No som cristians perquè el dia del baptisme ens varen regalar una medalleta, o un carnet. Ens varen regalar una llavor i ens comprometérem a sembrar-la i a cuidar-la perquè creixi.

Jesús ens ho ha dit avui una vegada i una altra, i ja ens ho va dir diumenge passat: “Jo som el pa viu, baixat del cel, el pa que dóna la vida”. I nosaltres, com la gent del seu temps, incrèduls, pensam: “Aquest, ¿no és el fill de Josep? Nosaltres coneixem son pare i sa mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?”

Precisament! Jesús no és un àngel baixat del cel. Jesús és una persona humana com nosaltres. La salvació no ens ve de dalt, ens ve d’una persona com nosaltres. No podem esperar alimentar-nos amb el mannà caigut del cel cada dematí, com els israelites que l’esperaven en el desert. No podem convertir l’Eucaristia en un pa baixat del cel, en un remei fantàstic, que en haver-lo menjat, ens asseguri la fe i l’amistat amb Jesús. L’Eucaristia és Jesús sencer, tot ell, i no solament menjar el pa consagrat. L’Eucaristia és Jesús sencer, tot ell. És alimentar-nos de la seva humanitat, respirar com ell respira, caminar per on ell camina. El dematí quan m’aixec, i després quan em pos a fer feina, i quan m’atur per descansar, o quan em reunesc amb els amics o vaig de viatge. És igual. En tot moment, esser cristià és fer-me company de camí amb Jesús, o fer-lo a ell company del meu camí.

És ver que l’Eucaristia és un tast de la vida eterna, de la resurrecció futura. Però combregar el pa de l’Eucaristia només és un tast d’aquesta vida futura. No podem quedar-nos aturats, llepant-nos els morros i donant gràcies, esperant fins a la pròxima ocasió, quan tindrem un altre moment per tornar-ne a fer un altre tast.

Aquest és el significat de l’Eucaristia que hem contemplat avui i que completa els altres significats de l’Eucaristia que vàrem recordar els passats diumenges. Ho diré amb un resum d’unes paraules del Concili Vaticà II:

Jesús, durant el seu darrer sopar va instituir l’Eucaristia, com a memorial de la seva vida, de la seva mort i de la seva resurrecció. L’Eucaristia és sagrament de pietat, és signe d’unitat, és vincle de caritat, és una convidada de Pasqua, en la qual ens alimentam amb el cos i la sang de Jesús, que ens donen la seva amistat i la seva vida, i així feim ja amb ell un tast de la glòria futura.

Homilia en el diumenge 18 (Any B) (5 d’agost 2018)

L’EUCARISTIA ÉS ALIMENTAR LA NOSTRA FE

Els vestits que ens posam, com el pentinat que duim i els objectes que ens penjam poden oferir una imatge exterior de com som o de com volem que ens vegin, però no ens canvien de per dedins, perquè continuam essent els mateixos.

En canvi hi ha coses que menjam o bevem, que, sí, a la llarga ens poden canviar de per dedins. Pensem per exemple amb la droga, o l’alcohol, o alguns medicaments.

Aquest exemple ens pot servir per continuar la nostra reflexió sobre l’Eucaristia. Jesús, quan va deixar als seus deixebles un signe que els fes recordar la seva presència continuada enmig d’ells, hagués pogut idear un escut per posar-se a la solapa, o un determinat mocador pel coll, o una camiseta amb un logotip i els hagués pogut dir “aquest serà el signe dels meus deixebles” o els hagués pogut dir “quan dugueu aquest signe posat, jo em faré present enmig de vosaltres”.

Però Jesús no va triar un signe exterior, sinó que va triar l’aliment que per a ells era el més assequible a tothom i el més necessari. El pa era l’aliment bàsic de la dieta del poble d’Israel. I Jesús va triar el pa, com a signe de la seva presència. Va triar menjar el pa. Perquè el nostre cos necessita l’aliment, se’l fa seu, l’assimila, i aquest aliment es converteix en sang de la nostra sang i carn de la nostra carn. El pa no és un signe exterior, que no modifica el nostre interior. Jesús és fa pa, es fa l’aliment de la nostra amistat amb ell. Jesús es fa la nostra vida, la nostra medicina, la nostra droga.

Aquest seria el bessó de la lectura de l’Evangeli que hem escoltat avui: “Jesús diu als seus deixebles: Jo som el pa que dóna la vida. Els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”. Creure en Jesús, alimentar-nos amb el seu exemple, configurar la nostra vida a la seva, assimilar com a nostre el seu estil de vida, això és (hauria de ser) esser cristians. Recordem-ho: Jesús és el pa que ens dóna la vida.

Aquest significat de l’Eucaristia s’uneix als altres dos significats de l’Eucaristia que ja vàrem veure diumenge passat. Permeteu-me que els recordem:

Primer: L’Eucaristia significa trobar-se amb Jesús i els seus deixebles, per mantenir i refermar la nostra amistat amb ell i parlar de com dur a terme el projecte d’anar construint el Regnat de Déu enmig del món.

Segon: L’Eucaristia significa compartir la nostra vida i els nostres béns amb tota la humanitat per anar creant el Regnat de Déu a la terra. I aquest compartir té dues vessants: aportar de la nostra part els pans que podem oferir per a fer-ne la distribució; i a continuació repartir els pans que hauran sobrat després de la multiplicació.

Tercer: L’Eucaristia significa alimentar-nos de Jesús, assimilar el seu estil de vida per anar-lo fent el nostre estil de vida. Jesús és l’aliment de la nostra fe i de la nostra amistat amb ell. I el pa de la comunió, quan ens acostam a combregar, és un signe d’aquesta unió en comú (com-unió) amb Jesús i amb la comunitat cristiana per anar donant testimoni de la nostra fe.

I diumenge que ve seguirem llegint un tros més del capítol sisè de l’evangeli de Sant Joan, per anar descobrint més significats de l’Eucaristia.

Homilia del diumenge 17 B (29 de juliol de 2018)

L’EUCARISTIA ÉS COMPARTIR I REPARTIR EL PA

Supòs que tots coneixem un proverbi que diu. “Quan el savi amb el seu dit mostra la lluna, el neci es queda mirant-li el dit”. Aquest proverbi el podríem aplicar a l’Eucaristia. I és que hi ha tantes coses per aprendre de l’Eucaristia, que nosaltres ens podem haver quedat mirant el dit. Com ens podem haver quedat sense veure la perla preciosa, embadalits amb el paper que l’embolica.

Diumenge passat vàrem escoltar com Jesús, després d’enviar els deixebles de dos en dos a anunciar l’arribada del Regnat de Déu, els va reunir per compartir amb ells les seves experiències i veure com els havia anat. És el primer significat de la reunió setmanal dels cristians, que és l’Eucaristia, i que vulgarment hem acabat per dir-li “la missa”.

Avui a l’evangeli hem escoltat la continuació de la lectura de diumenge passat, però avui, en lloc de seguir l’evangeli de Sant Marc, hem agafat l’evangeli de Sant Joan, perquè aquest evangeli és més extens i dedica tot un capítol a parlar de l’Eucaristia.

Jesús veu una multitud de gent que el segueix i que el vol escoltar. I Jesús es preocupa per ells, de si tenen res per menjar, i demana als deixebles que els donin qualque cosa, ni que sigui un tros de pa a cada un. I llavors Jesús fa el signe de la multiplicació dels pans.

L’Evangeli de Sant Joan, en lloc de parlar de “miracles”, parla de “signes”. En aquest evangeli Jesús no fa miracles, fa signes. La diferència entre un miracle i un signe és que els signes són importants perquè tenen un significat.

En primer lloc, si Jesús podia fer el miracle de donar menjar a aquella multitud de gent, no tenia perquè començar a demanar als deixebles quants de pans tenien. Jesús no necessitava els cinc pans que aquell nin duia. Hagués estat un miracle més gran, si hagués tret els pans del no-res o de les pedres, com era lo que el dimoni li havia demanat en el passatge de les temptacions. ¿Ho recordau? El primer signe de la multiplicació dels pans consisteix a fer-nos veure que si posàvem al mig, cadascú lo que ell té, per a compartir-ho amb els altres, bastaria per a tothom.

El segon signe de la multiplicació de pans és que al final, després de quedar tots assaciats, en encara sobraren dotze coves. Quin “derroche”, quin “despifarro”! Quina tudadissa!! ¿Tot això es va tudar? ¿No ho podia preveure Jesús? ¿No enteneu el significat?¿Quants eren els apòstols? ¿No eren dotze? El significat és clar: queda un cove ple de pa per a cada un dels apòstols, per anar-lo a repartir després cadascú pel seu compte.

Així, tenim ja els tres primers significats de l’Eucaristia:

- El primer és que l’Eucaristia és la trobada setmanal dels deixebles amb Jesús ressuscitat, per compartir una mateixa fe i una mateixa tasca de construir el Regnat de Déu.

- El segon significat de l’Eucaristia és que si fóssim capaços de compartir les riqueses de la terra, si fóssim capaços de posar damunt la taula lo que tenim, sigui poc o sigui molt, bastaria per alimentar tota la humanitat. En el món hi ha rics i pobres, perquè no sabem compartir. Uns tenen unes coses i uns altres en tenen unes altres. I no parl només de diners ni de béns materials. Hi ha moltes altres coses que els països, les cultures i les persones podríem compartir per a poder sobreviure tots i per a poder-nos enriquir mútuament.

- El tercer significat de l’Eucaristia és que tots i cada un dels cristians aquí reunits, quan sortirem d’aquí, ens n’anirem amb un cove de pa sobrant per a repartir-lo durant la setmana. Ja m’enteneu què significa aquest pa sobrant: una paraula de consol, una visita, una actitud d’honradesa, una paraula amable, una ajuda desinteressada, etc…

I diumenge que ve, i durant tres diumenges més encara, a la nostra trobada setmanal seguirem escoltant altres significats de l’Eucaristia, llegint diferents trossos del capítol sisè de l’evangeli de Sant Joan.

Entrevista al Pare Bartomeu Melià Lliteres a PorreresTV