Horaris de missa
Dies feiners (dilluns, dimecres i divendres)
20.00 h
Cas Notari (dijous)
17.30 h
Dissabtes i vigílies de festes
19.00 h
Diumenges i festes
Matins - 11.00 h
(a aquesta hora no hi ha missa els mesos de juliol, agost i setembre)
Vespres - 20.00 h
Funerals
20.00 h
(El condol als familiars es dóna després de la missa)
Homilia en la festa de la Santíssima Trinitat 16-06-19
Homilia en la festa de la Santíssima Trinitat 16-06-19
Record que, quan estudiàvem Teologia en el Seminari, una de les assignatures més difícils era el tractat sobre la Santíssima Trinitat, perquè intentava explicar en termes filosòfics el misteri de Déu: un sol Déu en tres persones.
I sé que hi ha capellans que diuen que els costa molt preparar l’homilia d’aquest dia, perquè no els resulta fàcil explicar el misteri de la Santíssima Trinitat.
En canvi a mi, no sé si és per la meva experiència a un país del Tercer Món, resulta que és una de les homilies que més m’agrada fer. M’agrada explicar amb paraules entenedores com entenc jo aquest misteri de Déu.
1ª reflexió: Que Déu es Trinitat, a mi em dóna a entendre que Déu no és un personatge solitari, sinó que Déu és relació, és comunicació, que Déu és família. I Déu va crear l’home a la seva imatge. No hem estat creats per viure en soledat, ni per relacionar-nos amb Déu com amb un telèfon particular, cadascú pel seu compte. Déu és família. I Déu vol esser part de la nostra família i vol que nosaltres siguem part de la seva.
Llegeix més: Homilia en la festa de la Santíssima Trinitat 16-06-19
Homilia de la Pentecosta 2019
Homilia en la festa de Pentecostés 2019.
De cada vegada hi ha més musulmans entre nosaltres. I una de les principals crítiques dels musulmans contra els cristians és perquè diuen que els cristians creim que hi ha tres déus, i ells, en canvi, diuen que creuen en l’existència d’un sol Déu, que és Al·là.
Deixant a part el nom que cada llengua té per anomenar a “déu”, els cristians hem de tenir clar que “esser cristians” vol dir, sobretot, esser seguidors de Jesús. I Jesús diu repetidament a l’evangeli que qui l’ha vist a ell ha vist Déu, el seu Pare, perquè el Pare i ell són u. I en altres ocasions parla de l’Esperit, que ell enviarà en nom seu. Al llarg de la història, per a explicar el misteri de Déu (Deu-Pare, Déu-Fill i Déu-Esperit) els cristians han cercat molts de raonaments i en el segle quart ho formularen amb el dogma de la Santíssima Trinitat: que hi ha un sol Déu en tres persones. Però al final ens quedam sense poder comprendre com és en realitat aquest misteri de la Santíssima Trinitat. I només ens queda la paraula “creure”. Creure és acceptar sense entendre. Creure és acceptar sense tenir-ne proves.
Però els cristians també creim, com els musulmans, que hi ha un sol Déu. Ells creuen que Déu es va manifestar a través del seu profeta Mahoma o Mohamed i a través del seu llibre sagrat, que és l’Alcorà.
I els cristians, en canvi, creim que Déu és el Pare de Jesús, i que el llibre que conté la vida i la Paraula de Jesús és l’Evangeli. Creim que és escoltant Jesús, i sobretot, seguint el seu exemple com caminam cap a la comprensió de Déu, i cap a la participació en el seva vida.
Homilia del dia de l'Ascensió 02-06-2019
Homilia en el dia de l’Ascensió 02-06-2019
Quan hi ha un líder indiscutible a una empresa, a una associació o a un grup d’amics, i el líder es mor o no pot continuar dirigint l’organització, els altres s’han de fer càrrec de les responsabilitats, o, si no, aquella empresa pot desaparèixer o l’associació es pot desfer.
Així devien estar els apòstols després de la mort del Bon Jesús. Ell havia estat el líder del grup, els altres li deien “mestre” o li deien “senyor”. És ver que després de mort durant una temporada l’havien vist ressuscitat. Però un bon dia Jesús va desaparèixer de la seva vista i ells es varen haver de fer càrrec de l’empresa, varen haver de pilotar ells tots sols la barca sense el seu principal patró.
Aquest és el primer significat de la festa de l’Ascensió. Jesús puja al cel, és a dir, deixa que els deixebles es facin càrrec de la seva empresa. Si ell no els hagués deixat tots sols, ells no haguessin estat capaços d’agafar les responsabilitats. A partir d’aquell moment, els apòstols, en lloc de continuar reunits a l’entorn de Jesús ressuscitat es dispersaren i “se n’anaren a predicar pertot arreu” (com ho hem llegit a l’evangeli).
Una veu els havia dit, quan ells, embadalits, es quedaven mirant cap amunt: “Homes de Galilea, per què vos quedau mirant el cel?” La missió dels apòstols no era la de viure de records, recopilant i reconstruint tot quant havien vist i après de Jesús. La seva missió era la d’anar per tot el món donant testimoni del Regnat de Déu, d’aquell món nou que Jesús els havia ensenyat a construir.
Un segon significat de la festa de l’Ascensió és la promesa de l’Esperit Sant, que els farà costat en tot moment, a fi que puguin anar cercant i trobant la resposta adequada a les situacions de cada lloc i de cada temps.
Per una part es tracta de caminar amb els peus en terra, per anar construint el Regnat de Déu en qualsevol temps de la història (en temps de l’Imperi romà o en el segle vint-i-ú). Es tracta d’anar construint el Regnat de Déu a qualsevol part del món (des de les societats més avançades fins a les més pobres).
Homilia del diumenge 6è de Pasqua. Any C (26 maig 2019)
Homilia 6 diumenge de Pasqua. Any C (26 maig 2019)
D’una persona que estimàvem, les darreres paraules que ens va dir abans de morir ens solen quedar gravades dins el nostre record. Diumenge passat vàrem escoltar una d’aquestes darreres paraules que Jesús ens va deixar, quan va dir als seus deixebles: “Un manament nou vos don, que vos estimeu així com jo vos he estimat”.
L’Evangeli d’avui també ens ha recordat unes altres paraules del testament de Jesús:
La primera: “L’Esperit vos ho ensenyarà tot i vos farà recordar tot lo que vos he dit”.
És la promesa de la presència i l’assistència de l’Esperit, que es manifesta sobretot quan ens reunim dos o més en nom de Jesús. El Concili Vaticà segon, que és l’assemblea dels representants de totes les comunitats cristianes del món, entre moltes altres coses, ens va dir que hem de saber interpretar “els signes dels temps” i descobrir “les llavors del Regne”.
La primera generació de cristians va tenir un primer problema: Si obligar, o no, tots el cristians a la circumcisió i a les altres lleis dels jueus. En el nostre temps les noves generacions de cristians tenen unes altres qüestions. Entre elles, per exemple: batiar els infants de petits?, o esperar que es batiïn quan ja siguin grans? Casar-se abans de conviure?, o conviure abans de casar-se?
La segona paraula del testament de Jesús: “Vos deix la pau, vos don la meva pau. No com la dona el món”.
Quina és la pau de Jesús? No és la pau dels cementeris, perquè els cristians no creim en un Jesús mort, sinó en un Jesús viu, que continua present enmig de nosaltres. Ni és la pau dels vençuts, que callen per por, perquè estan sotmesos a les lleis dels vencedors. La pau de Jesús és la pau del diàleg, de la concòrdia, de la bona convivència, de la conquesta contínua dels drets humans.
La tercera paraula del testament de Jesús: “Vos n’heu d’alegrar que me’n vagi al Pare”.
Si Jesús no se n’hagués anat, els deixebles no haurien après a prendre iniciatives ni responsabilitats. I els temps canvien. Arriba un dia en què els pares han de deixar les responsabilitats als fills. Després vindran els nets i les generacions següents una rere l’altra. Igualment, les empreses per a poder sobreviure s’han d’adaptar als canvis de la societat, s’han de renovar amb noves idees i s’han d’obrir a les noves descobertes de la ciència i de la tècnica. Les comunitats cristianes també s’han de renovar segons cada temps i cada cultura. Jesús va deixar la direcció de l’empresa en mans dels seus deixebles i els va prometre la seva assistència a través de l’Esperit, que els cristians hem de saber escoltar i discernir.
Com ens va dir el Concili Vaticà II, els cristians hem de saber interpretar els “signes dels temps” i hem de saber descobrir “les llavors del Regne”. No ho podem fer només individualment, cadascú pel seu compte, sinó també units formant comunitat, ajudats per la Paraula de Déu, per l’exemple de Jesús i amb l’assistència del seu Esperit.