Se sol dir que els metges poden guanyar moltes de batalles, però que al final sempre perden la guerra.
         Avui a l'evangeli el Bon Jesús ens vol mostrar quina és la guerra final, i com la podem guanyar. Continuam, com cada diumenge, seguint el Bon Jesús amb els seus deixebles pels camins de Galilea.
          Fa dos diumenges ens va explicar el Regnat de Déu amb unes paràboles tretes de les feines de fora vila. La llavor sembrada en el camp pot néixer i créixer. El Regnat de Déu és com aquesta petita llavor.
          Diumenge passat ens va explicar les dificultats que podem trobar durant la nostra vida, i com les podem vèncer. I es va servir de l'exemple d'un temporal quan estava dins una barca amb els deixebles.
          Avui l'evangeli ens fa avançar una mica més fins al final de la nostra vida. I se serveix de l'exemple de dos malalts: d'una nina que s'estava morint i d'una dona que tenia una malaltia incurable. La resposta de Jesús és: "Teniu fe, no tengueu por". Podem perdre batalles durant la nostra vida, però la fe ens assegura la victòria final.
       Amb aquests dos miracles Jesús està ja anunciant la seva mort, que no serà una mort definitiva, sinó el començament d'una nova vida. ¿Que com serà aquesta nova vida de ressuscitats? Segurament no hi ha paraules humanes per a explicar-ho, ni cap intel•ligència humana que ho pugui entendre. Però precisament això vol dir la paraula fe. Fe és fiar-se, sense acabar d'entendre. Com un infant petit, que no pot entendre moltes de coses del seu entorn, però es deixa caure en mans de les persones que estima i que sap que l'estimen. L'infant pot plorar perquè vol una cosa que no li donen, o perquè no està conforme amb lo que li fan fer, però els pares ho fan pel seu bé, encara que ell no ho entengui. Un dia ho entendrà.
          També a nosaltres ens passa igual: hi ha moltes de batalles que podem perdre en la nostra vida i no entenem per què les hem de perdre. Però ens ha de ser igual perdre batalles, si tenim fe que al final podrem guanyar la guerra.
          Esser cristians és caminar per la vida que ens ha tocat viure, però donant la mà a Jesús, fiar-nos d'ell, encara que ens passin coses que no acceptam o que no entenem. Però creim que així com ell va guanyar la guerra final, perquè va vèncer la mort amb la resurrecció, així també nosaltres ho creim i ho esperam.
          Per ventura Jesús no farà amb nosaltres cap miracle, com els que ens conten els evangelis. Els va fer, perquè nosaltres obríssim els ulls a la fe i comprenguéssim que el miracle definitiu, que sí que ens farà, és el de la resurrecció final.
          L'Eucaristia i els sagraments que celebram són anuncis i signes d'aquest miracle que esperam, que és la vida futura del Regnat definitiu de Déu.