Actualitat

            La festa de sant Joan Baptista que celebram avui es pot contemplar des de molts de caires:

1r. Conèixer el personatge. ¿Qui era Joan Baptista? Els cristians que vàrem rebre una formació religiosa i no l’hem oblidada, com també els cristians que assisteixen regularment a l’Eucaristia dominical, segur que ja sabem qui era sant Joan Baptista, perquè es parla d’ell en els quatre evangelis. L’evangeli de sant Lluc comença contant l’anunci del seu naixement en un clar paral·lelisme amb l’anunci del naixement de Jesús. Els quatre evangelis conten que Joan Baptista batiava en el riu Jordà un baptisme de conversió, perquè la gent es preparàs per quan arribaria el Messies. Després, tres dels quatre evangelis conten també com va morir decapitat. Els cristians també sabem que hi ha dos Joans en els evangelis: un és Joan Baptista i l’altre és Joan l’apòstol i evangelista.

2n. Però la festa de Sant Joan la podem contemplar des del caire de la història de Porreres. I aquí hi ha coses que jo no sé, i no sé si els historiadors locals ens ho podrien explicar i és el motiu pel qual els patrons de Porreres són precisament els dos sants Joans. Sabem per la història que pocs anys després de la conquesta del Rei en Jaume ja hi ha documents que parlen de l’església de Sant Joan de Porreres. Però ¿quan és que passaren a ser titulars, no un sant Joan, sinó els dos sants Joans i per què? ¿Els dos sants Joans eren els titulars de l’església de l’Hospitalet?, ¿I després la Mare de Déu de la Consolació va passar a ser la titular de l’església parroquial actual? Són caires històrics curiosos que ens poden interessar.

3r. Un altre caire de la festa de Sant Joan Baptista és la seva relació amb les festes populars del solstici d’estiu. Comencem per parts. No se sap quan va néixer Jesús, però sí que sabem el motiu pel qual l’Església va triar celebrar el seu naixement dia 25 de desembre, i és perquè en aquella data els romans celebraven la festa del Naixement del Sol, i els cristians la volgueren cristianitzar i la canviaren pel “Naixement de Jesús”, que és el sol, la llum que il·lumina les nostres vides i ens dóna vida. Després, a partir d’aquesta festa, es varen comptar nou mesos abans (dia 25 de març) per celebrar l’Anunciació de l’àngel a Maria. I com que l’evangeli de Sant Lluc diu que l’àngel li va dir que la seva cosina Elisabet, la futura mare de Joan Baptista, ja estava embarassada de sis mesos, per això tres mesos després de l’anunciació l’Església va posar el naixement de Joan Baptista, que coincidia amb el solstici d’estiu, i encaixava molt bé amb aquelles paraules que Sant Joan Baptista havia dit que “convé que Jesús cresqui i que jo disminuesqui”. De la mateixa manera que després de Nadal els dies s’allarguen i les nits s’acurcen i després de Sant Joan Baptista les hores de sol comencen a disminuir i les nit s’allarguen.

4t. Un altre caire que es pot contemplar, i que interessa a un determinat grup de persones curioses, és la iconografia, com una persona que me va demanar no fa gaire: ¿i per què sant Joan Evangelista duu un calze amb una mà d’on en surt una serp de dedins? Jo no ho sabia, però ho he cercat i vos ho diré. He llegit que no és més que una llegenda, que conta que quan Sant Joan vivia a Éfeso, un personatge el va obsequiar amb una copa de vi, i Sant Joan va començar per fer una benedicció damunt el vi, i en va sortir una serp, com a signe que aquell vi estava enverinat. I ja que parl d’iconografia, aprofitaré avui per descriure breument les imatges dels sants que hi ha en el retaule major. Sant Joan Baptista està a la vostra esquerra, amb els signes amb què el solen representar, que són amb una creu i una bandera a una mà, i amb un llibre i un anyell a l’altra. L’anyell és perquè un dels evangelis conta que quan va veure que Jesús s’acostava per batiar-se, Sant Joan va dir: “mirau l’anyell de Déu…”. A l’altre costat hi tenim l’altre sant patró amb la copa i la serp que li surt, i amb una àguila en els seus peus que és un signe amb què se’l representa, com a cada un dels altres evangelistes, partint d’unes paraules del llibre de l’Apocalipsi que parla dels quatre vivents (i els quatre vivents serien els quatre evangelistes). Així Sant Mateu està representat per un home o un àngel, Sant Marc per un lleó, Sant Lluc per un bou i Sant Joan per una àguila). En mig d’ells hi ha, damunt el sagrari, l’ostensori, que és el lloc on s’hi posava la custòdia amb el Santíssim en els dies d’exposició major, i on ara nosaltres hi tenim col·locada la creu. Damunt hi tenim la imatge de la Mare de Déu de la Consolació, titular de la nostra parròquia. (Recordem que els sants Joans són els patrons del poble, i la Mare de Déu de la Consolació és la titular de la parròquia). A un costat de la Mare de Déu, damunt sant Joan Baptista, hi ha Sant Esteve, i a l’altre costat Sant Francesc d’Assís. El per què hi col·locaren aquests dos sants i no uns altres, jo no ho sé, però qualcú per ventura ho sap. Cada cosa sol tenir un motiu o un origen.. I a damunt la Mare de Déu hi ha una pintura de Sant Pere, amb el seu signe distinctiu, que són les claus del Regne del cel.

            Ja sé que la meva explicació d’avui no ha estat pròpiament una homilia. Només ha estat com una mala conferència. I em perdonareu. Una homilia és un comentari a la Paraula de Déu que ens ajudi a viure com a cristians. Però també és interessant conèixer la nostra història i les coses del nostre poble.