Homilia del Diumenge de Rams 14-04-2019
Homilia en el diumenge de Rams (14-04-2019)
(Reproducció d’un article publicat al Setmanari Dijous dia 12-04-1984)
Entre dos mons – Rei i Reu
Cada època té els seus personatges importants, siguin líders polítics, artistes, literats o esportistes. El pas del temps, que és més exigent, els porga després per uns sedassos més prims i en fa una triadella.
El procés històric dels líders és molt desigual. Uns passen desapercebuts mentre viuen i els seus mèrits no són reconeguts fins després de la mort. N’hi ha que triomfen en vida, moren en el zenit de la glòria i són oblidats després. Altres, després d’haver tastat la mel de l’èxit, han de beure la fel del fracàs.
I d’entre tots els líders coneguts, cap ha tingut una caiguda tan fulminant com la d’aquell que pocs dies després d’escoltar el clam d’entusiasme de “Visca el nostre Rei” va haver de sentir uns dies després els crits de condemna de “Crucifica’l, que s’ho mereix”. Va ser un líder desconcertant. Va voler unir dues coses impossibles: la d’esser rei per aclamació popular i reu de mort també per sentència del poble. Fixem-nos que només va acceptar el títol de rei precisament quan no li’n quedava cap aparença i quan, acceptant-lo, sabia que firmava definitivament la seva sentència de mort. Així ho deia la inscripció de la creu: INRI (Jesús de Natzaret Rei dels jueus).
D’aquesta manera tan paradoxal s’unia el cel amb la terra, es rompia la línia divisòria entre els bons i els dolents. Déu acceptava ser reu de mort per tal que l’home comprengués que és rei de vida.
L’eufòria del Diumenge de Rams (tesi) s’entroncava amb el fracàs del Divendres Sant (antítesi) i una amb l’altra engendraven la nova vida de Pasqua (síntesi).
Agenda parroquial 12, 13 i 14 d'abril de 2019
Agenda d’activitats per aquest cap de setmana del Diumenge de Rams.
Parròquia de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres.
Divendres 12-04-19
*20,00 h Eucaristia.
*21,00 h Via Crucis de camí a Monti-sion. (Concentració 10 minuts abans a la primera estació).
Dissabte 13-04-19
*19,00 h Eucaristia.
*20,00 h Celebració de la Reconciliació-Perdó dirigida als infants de Primera Comunió (a la Capella del Roser).
Diumenge 14-04-19 – Diumenge de Rams
*11,00 h Concentració davant l’església de l’Hospitalet per la benedicció de Rams. Tot seguit processó fins a l’església per seguir amb l’Eucaristia.
*12,00 h Concert del Coro Universitario de Valladolid en col·laboració amb la Coral Universitària de la UIB.
*20,00 h Celebració dels Dotze Sermons. Organitza Associació de confraries de Setmana Santa de Porreres.
Es suprimirà la missa del vespre.
Homilia del 5è diumenge de Quaresma. Cicle C i vídeo de l'Evangeli d'avui
Homilia del 5è diumenge de Quaresma- Cicle C- 6/7 d’abril 2019
L’amor de Déu està part damunt de la justícia humana. Diumenge passat vàrem veure que, encara que segons la justícia humana un fill que ha malgastat primer la seva herència no té cap dret a repartir-se després la part de l'herència que correspon al seu germà, Jesús ens ensenyava a estimar part damunt d'aquesta justícia.
Avui l'evangeli que acabam d'escoltar ens fa donar una passa més. No només l'amor de Déu està part damunt de la justícia humana, sinó també part damunt de la justícia legal. I una llei legal, en temps del bon Jesús, volia dir que també era una llei Déu. I Jesús ens ensenya una nova llei de Déu. Segons la llei de Moisès, els testimonis del pecat podien ser els justiciers del pecador. I Jesús, per no executar aquesta llei, es val d'un argument que es basa en la igualtat: ningú que sigui pecador pot jutjar un altre pecador en nom de Déu. I això vol dir que només Déu el pot jutjar. I si Jesús, que com a Déu que és, el pot jutjar i el perdona, amb molt més motiu l'hem de perdonar també nosaltres, que som pecadors.
El delicte, que és transgredir una llei humana, pot ser castigat amb les lleis humanes i amb els jutges humans. Però el pecat, que és transgredir una llei divina, només pot ser jutjat per Déu. (Un altre tema, que no el tractam avui, és sobre el pecat, que uns l’han vist en massa petites coses, i uns altres l’han anat llevant de la seva consciència).
Però en aquest evangeli hi ha un altre detall molt important. Si aquella dona va ser trobada cometent adulteri, també hi degué ser trobat un home amb ella. ¿Per què no se'l jutja també a ell? I és que la llei era en aquell temps i en aquest tema més exigent amb les dones que amb els homes. I Jesús demostra el seu desacord amb una llei discriminatòria amb les dones. No es pot condemnar una dona, si pel mateix pecat no es condemnen els homes.
I una altra consideració encara: no només és culpable o pecador aquell que ha estat descobert, perquè a davant Déu tots els nostres pecats li són coneguts.
I Jesús perdona la pecadora i tots els altres pecadors, afegint-hi una clàusula, com una condició: "d'ara endavant no pequis més". El perdó de Déu dona per suposat el propòsit d'esmena, la promesa i l’esforç de no tornar pecar.
I amb el perdó de Déu coneixem quina és la seva justícia, que ens ve, com ho hem escoltat a la segona lectura, no per haver observat unes petites lleis al peu de la lletra, sinó per haver observat l’esperit de la llei, és a dir per haver cregut en Jesús, per haver-nos configurat a la seva mort i així poder ressuscitar amb ell. Configurar-nos amb Jesús, el Crist, el Fill d Déu, vol dir adoptar al màxim possible el seu estil de vida, els valors de l'evangeli, vol dir posar la nostra vida al servici dels altres, estar disposats a donar fins a la darrera gota de sang, si se'ns demanava tant, i així la nostra mort es convertirà en resurrecció, es converteix ja ara en resurrecció.
Tot això, ja ho sé, dir-ho és bo de dir, però no resulta tan fàcil dur-ho a la pràctica, sobretot al cent per cent. Però si som capaços de donar un u per cent, o un dos, o un cinc, això mateix ja és una petita llavor de "la cosa nova que comença a néixer" de què ens ha parlat el profeta Isaïes a la primera lectura.
Què ens aporta l'arqueologia de la Pasqua Jueva a la Pasqua Cristiana?
Des de la Parròquia de Porreres vos volem convidar a la conferència que farà Mn. Francesc Ramis Darder (Porfessor UIB, CETEM, ISUCIR, U.Catalunya, Historiador, Biòleg, Teòleg, Biblista, Director del Museu Bíblic de Mallorca, Canonge de la Seu de Mallorca, ...) avui divendres 29-03-19 a la Capella del Roser a les 21 h amb el títol: "QUÈ ENS APORTA L'ARQUEOLOGIA DE LA PASQUA JUEVA A LA PASQUA CRISTIANA?" És una gran oportunitat per escoltar a un gran expert a nivell nacional sobre temes bíblics i història antiga.
Homilia del diumenge 20 B (19 d’agost 2018)
L’EUCARISTIA ÉS ALTAR I ÉS TAULA
Un metge no pot receptar la mateixa medicina a tots els pacients: tal vegada un necessita pujar la tensió i l’altre necessita baixar-la.
Un pare no pot donar sempre el mateix consell a dos fills: tal vegada un és massa nerviós i l’altre és massa tranquil.
Igualment, a l’hora de parlar del Pa de Vida, s’han de tenir en compte diversos aspectes. Destacar-ne només un i oblidar-se dels altres seria desfigurar l’Eucaristia.
El Pa de Vida, l’Eucaristia, és menjar i és ofrena. La celebració de la missa es fa a l’entorn d’una taula que al mateix temps és un altar. O a l’entorn d’un altar que al mateix temps és una taula.
Un altar és un lloc on s’ofereixen ofrenes a Déu. Jesús es va oferir ell mateix en sacrifici com a ofrena a Déu: va entregar la seva vida i la seva mort. I els cristians renovam aquella ofrena damunt l’altar.
Però l’altar és també una taula de germanor. Les famílies i els amics s’asseuen plegats a l’entorn d’una taula per a compartir: conversen i mengen. El tema de conversa pot esser rememorar records del passat o fer projectes de futur, o les dues coses. I mentrestant el menjar ens alegra el paladar i ens renova les forces. Jesús va celebrar el seu darrer sopar amb els seus deixebles i els va prometre que es faria present enmig d’ells cada vegada que el tornarien a celebrar en el seu nom.
L’Eucaristia o la missa se celebra damunt una taula, que és també un altar. Reflexionem quin d’aquests dos aspectes tenim més oblidat. Si només pensam en la taula, convé que recordem que també és un altar. I si ens quedam asseguts enfora, separats els uns dels altres, si hi assistim només com a espectadors i oients, sense participar-hi activament, ¿no serà perquè no hem entès que l’altar és també una taula de menjador, de germanor?
Homilia en el diumenge 19 (Any B) 12-08-2018
L’EUCARISTIA ÉS CAMINAR AMB JESÚS
Hi ha diferents classes de menjar (sòlid o líquid, calent o fred), segons la persona que l’ha de prendre (un nin petit o un malalt, un vell o un treballador) i segons les circumstàncies (sigui un bocata dins la motxilla o un bon dinar a un restaurant). Però, sigui així com sigui, d’una o d’una altra manera, necessitam alimentar-nos per poder viure. La vida, si no creix, es mor. No podem quedar-nos aturats a una edat determinada. Si no creixem, si no sumam dies i anys, morim.
L’amor també és com la vida. Si estimam una persona i volem mantenir aquest amor, l’hem d’alimentar. Tant si és l’amor dels enamorats, com l’amor entre pares i fills, i també l’amor entre amics.
I Jesús ens ha dit avui que la nostra fe, és a dir la nostra amistat amb ell, també necessita alimentar-se. No som cristians perquè el dia del baptisme ens varen regalar una medalleta, o un carnet. Ens varen regalar una llavor i ens comprometérem a sembrar-la i a cuidar-la perquè creixi.
Jesús ens ho ha dit avui una vegada i una altra, i ja ens ho va dir diumenge passat: “Jo som el pa viu, baixat del cel, el pa que dóna la vida”. I nosaltres, com la gent del seu temps, incrèduls, pensam: “Aquest, ¿no és el fill de Josep? Nosaltres coneixem son pare i sa mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?”
Precisament! Jesús no és un àngel baixat del cel. Jesús és una persona humana com nosaltres. La salvació no ens ve de dalt, ens ve d’una persona com nosaltres. No podem esperar alimentar-nos amb el mannà caigut del cel cada dematí, com els israelites que l’esperaven en el desert. No podem convertir l’Eucaristia en un pa baixat del cel, en un remei fantàstic, que en haver-lo menjat, ens asseguri la fe i l’amistat amb Jesús. L’Eucaristia és Jesús sencer, tot ell, i no solament menjar el pa consagrat. L’Eucaristia és Jesús sencer, tot ell. És alimentar-nos de la seva humanitat, respirar com ell respira, caminar per on ell camina. El dematí quan m’aixec, i després quan em pos a fer feina, i quan m’atur per descansar, o quan em reunesc amb els amics o vaig de viatge. És igual. En tot moment, esser cristià és fer-me company de camí amb Jesús, o fer-lo a ell company del meu camí.
És ver que l’Eucaristia és un tast de la vida eterna, de la resurrecció futura. Però combregar el pa de l’Eucaristia només és un tast d’aquesta vida futura. No podem quedar-nos aturats, llepant-nos els morros i donant gràcies, esperant fins a la pròxima ocasió, quan tindrem un altre moment per tornar-ne a fer un altre tast.
Aquest és el significat de l’Eucaristia que hem contemplat avui i que completa els altres significats de l’Eucaristia que vàrem recordar els passats diumenges. Ho diré amb un resum d’unes paraules del Concili Vaticà II:
Jesús, durant el seu darrer sopar va instituir l’Eucaristia, com a memorial de la seva vida, de la seva mort i de la seva resurrecció. L’Eucaristia és sagrament de pietat, és signe d’unitat, és vincle de caritat, és una convidada de Pasqua, en la qual ens alimentam amb el cos i la sang de Jesús, que ens donen la seva amistat i la seva vida, i així feim ja amb ell un tast de la glòria futura.
Homilia del diumenge 17 B (29 de juliol de 2018)
L’EUCARISTIA ÉS COMPARTIR I REPARTIR EL PA
Supòs que tots coneixem un proverbi que diu. “Quan el savi amb el seu dit mostra la lluna, el neci es queda mirant-li el dit”. Aquest proverbi el podríem aplicar a l’Eucaristia. I és que hi ha tantes coses per aprendre de l’Eucaristia, que nosaltres ens podem haver quedat mirant el dit. Com ens podem haver quedat sense veure la perla preciosa, embadalits amb el paper que l’embolica.
Diumenge passat vàrem escoltar com Jesús, després d’enviar els deixebles de dos en dos a anunciar l’arribada del Regnat de Déu, els va reunir per compartir amb ells les seves experiències i veure com els havia anat. És el primer significat de la reunió setmanal dels cristians, que és l’Eucaristia, i que vulgarment hem acabat per dir-li “la missa”.
Avui a l’evangeli hem escoltat la continuació de la lectura de diumenge passat, però avui, en lloc de seguir l’evangeli de Sant Marc, hem agafat l’evangeli de Sant Joan, perquè aquest evangeli és més extens i dedica tot un capítol a parlar de l’Eucaristia.
Jesús veu una multitud de gent que el segueix i que el vol escoltar. I Jesús es preocupa per ells, de si tenen res per menjar, i demana als deixebles que els donin qualque cosa, ni que sigui un tros de pa a cada un. I llavors Jesús fa el signe de la multiplicació dels pans.
L’Evangeli de Sant Joan, en lloc de parlar de “miracles”, parla de “signes”. En aquest evangeli Jesús no fa miracles, fa signes. La diferència entre un miracle i un signe és que els signes són importants perquè tenen un significat.
En primer lloc, si Jesús podia fer el miracle de donar menjar a aquella multitud de gent, no tenia perquè començar a demanar als deixebles quants de pans tenien. Jesús no necessitava els cinc pans que aquell nin duia. Hagués estat un miracle més gran, si hagués tret els pans del no-res o de les pedres, com era lo que el dimoni li havia demanat en el passatge de les temptacions. ¿Ho recordau? El primer signe de la multiplicació dels pans consisteix a fer-nos veure que si posàvem al mig, cadascú lo que ell té, per a compartir-ho amb els altres, bastaria per a tothom.
El segon signe de la multiplicació de pans és que al final, després de quedar tots assaciats, en encara sobraren dotze coves. Quin “derroche”, quin “despifarro”! Quina tudadissa!! ¿Tot això es va tudar? ¿No ho podia preveure Jesús? ¿No enteneu el significat?¿Quants eren els apòstols? ¿No eren dotze? El significat és clar: queda un cove ple de pa per a cada un dels apòstols, per anar-lo a repartir després cadascú pel seu compte.
Així, tenim ja els tres primers significats de l’Eucaristia:
- El primer és que l’Eucaristia és la trobada setmanal dels deixebles amb Jesús ressuscitat, per compartir una mateixa fe i una mateixa tasca de construir el Regnat de Déu.
- El segon significat de l’Eucaristia és que si fóssim capaços de compartir les riqueses de la terra, si fóssim capaços de posar damunt la taula lo que tenim, sigui poc o sigui molt, bastaria per alimentar tota la humanitat. En el món hi ha rics i pobres, perquè no sabem compartir. Uns tenen unes coses i uns altres en tenen unes altres. I no parl només de diners ni de béns materials. Hi ha moltes altres coses que els països, les cultures i les persones podríem compartir per a poder sobreviure tots i per a poder-nos enriquir mútuament.
- El tercer significat de l’Eucaristia és que tots i cada un dels cristians aquí reunits, quan sortirem d’aquí, ens n’anirem amb un cove de pa sobrant per a repartir-lo durant la setmana. Ja m’enteneu què significa aquest pa sobrant: una paraula de consol, una visita, una actitud d’honradesa, una paraula amable, una ajuda desinteressada, etc…
I diumenge que ve, i durant tres diumenges més encara, a la nostra trobada setmanal seguirem escoltant altres significats de l’Eucaristia, llegint diferents trossos del capítol sisè de l’evangeli de Sant Joan.
