Homilia del diumenge de l'Àngel - Festa de Monti-sion 28-04-19
Homilia en el diumenge de l’Àngel, festa de Monti-sion
De Tomassos n’hi ha molts. Uns ho són obertament: “No ho creuré fins que ho vegi”. Uns altres no estan tan segurs, tenen dubtes. No ho diuen obertament, però ho pateixen interiorment, en silenci.
Esser cristià és creure que Jesús ha ressuscitat i ser-ne testimonis. Dues coses: creure que Jesús ha ressuscitat i ser-ne testimonis.
Primera pregunta que ens hem de fer: ¿Què em falta a mi per a poder creure?
A Joan li va bastar veure la tomba buida, però a Pere no. Se’n va anar tot estranyat. (Lluc 24, 12 i Joan 20, 1-10).
A Maria Magdalena no li va bastar veure’l ressuscitat ni parlar amb ell, va necessitar sentir que la cridava pel seu nom (Joan 20, 14-16).
Als deixebles d’Emaús no els va bastar caminar amb ell i conversar plegats. Només varen creure que era ell quan, asseguts a la taula, varen veure com rompia el pa (Lluc 24, 13-31).
Tomàs no volia creure si no li podia posar els dits dins les llagues, però finalment va creure sense tocar-lo (Joan 20, 27-29).
I jo, ¿què necessit per poder creure?
Llegeix més: Homilia del diumenge de l'Àngel - Festa de Monti-sion 28-04-19
Homilia del diumenge de Pasqua 21-04-19
“¿Per què cercau entre els morts el qui és viu?”
Aquesta és la pregunta d’aquell matí de Pasqua, que va ressonar dins les orelles de les dones que anaven al sepulcre.
I la història es repeteix: ¿Per què cercam Jesús dins el record del passat, quan el tenim viu i present enmig de nosaltres?
¿Per què ens agrada més acompanyar Jesús mort en creu a una processó, o fer-li un betlem en arribar Nadal, i quedar-nos tan contents?
¿Ens estimam més un Jesús infant dins un bres, perquè encara no parla, o un Jesús ja mort damunt la creu, perquè ja no parla?
¿Ens estimam més no haver-lo d’escoltar, perquè ens podria posar nerviosos?
¿Pensam que no és ell qui ens ha de dir què hem de fer, sinó que som nosaltres els que li hem de retre homenatge a la nostra manera?
Jesús va dir als seus amics i ens ho continua dient a nosaltres, si el volem escoltar: “Qui vol ser deixeble meu, que agafi la seva creu i em seguesqui”. La nostra creu sí que la duim, però volem seguir el nostre camí pel nostre compte.
Jesús va dir als seus amics i ens ho continua dient a nosaltres, si el volem escoltar: “Jo estaré sempre amb vosaltres”. “Quan vos reunireu dos o més en nom meu, allà hi seré jo enmig de vosaltres”. I nosaltres pensam i deim: jo crec en Déu, sí, però a la meva manera... No necessit que ningú em digui qui és Déu i com és Déu. Jo ja ho sé.
Jesús va dir als seus amics i ens ho continua dient a nosaltres, si el volem escoltar: “Aquest és el meu pa. Els qui en mengin tendran la meva vida”. I nosaltres deim: jo som cristià, sí, però no em fa falta ni la Paraula de Jesús ni el seu Pa. Tot lo que ell em pugui dir, jo ja ho sé.
Jesús va dir als seus amics i ens ho continua dient a nosaltres, si el volem escoltar: “Tot lo que faceu a un d’aquests més petits, a mi m’ho feis”. Jo en canvi dic: Ja sé què he de fer, i no necessit que ningú em doni lliçons.
¿No ens en donam compte? No creim que Jesús hagi ressuscitat. No creim que Jesús continua viu i present enmig de nosaltres. No creim que Jesús ens continua parlant. No creim que Jesús viu enmig de nosaltres i es fa contínuament topadís dins la nostra vida. No necessitam que Jesús hagi ressuscitat. No ens fa gens de falta.
Ens estimam més contemplar Jesús infant per Nadal dins la cova de Betlem, perquè encara no parla. I ens agrada més veure’l ja mort, damunt la creu, perquè ja no parla.
Però, Jesús ressuscitat viu enmig de nosaltres i ens continua parlant.
Homilia del Diumenge de Rams 14-04-2019
Homilia en el diumenge de Rams (14-04-2019)
(Reproducció d’un article publicat al Setmanari Dijous dia 12-04-1984)
Entre dos mons – Rei i Reu
Cada època té els seus personatges importants, siguin líders polítics, artistes, literats o esportistes. El pas del temps, que és més exigent, els porga després per uns sedassos més prims i en fa una triadella.
El procés històric dels líders és molt desigual. Uns passen desapercebuts mentre viuen i els seus mèrits no són reconeguts fins després de la mort. N’hi ha que triomfen en vida, moren en el zenit de la glòria i són oblidats després. Altres, després d’haver tastat la mel de l’èxit, han de beure la fel del fracàs.
I d’entre tots els líders coneguts, cap ha tingut una caiguda tan fulminant com la d’aquell que pocs dies després d’escoltar el clam d’entusiasme de “Visca el nostre Rei” va haver de sentir uns dies després els crits de condemna de “Crucifica’l, que s’ho mereix”. Va ser un líder desconcertant. Va voler unir dues coses impossibles: la d’esser rei per aclamació popular i reu de mort també per sentència del poble. Fixem-nos que només va acceptar el títol de rei precisament quan no li’n quedava cap aparença i quan, acceptant-lo, sabia que firmava definitivament la seva sentència de mort. Així ho deia la inscripció de la creu: INRI (Jesús de Natzaret Rei dels jueus).
D’aquesta manera tan paradoxal s’unia el cel amb la terra, es rompia la línia divisòria entre els bons i els dolents. Déu acceptava ser reu de mort per tal que l’home comprengués que és rei de vida.
L’eufòria del Diumenge de Rams (tesi) s’entroncava amb el fracàs del Divendres Sant (antítesi) i una amb l’altra engendraven la nova vida de Pasqua (síntesi).
Agenda parroquial 12, 13 i 14 d'abril de 2019
Agenda d’activitats per aquest cap de setmana del Diumenge de Rams.
Parròquia de Nostra Senyora de la Consolació de Porreres.
Divendres 12-04-19
*20,00 h Eucaristia.
*21,00 h Via Crucis de camí a Monti-sion. (Concentració 10 minuts abans a la primera estació).
Dissabte 13-04-19
*19,00 h Eucaristia.
*20,00 h Celebració de la Reconciliació-Perdó dirigida als infants de Primera Comunió (a la Capella del Roser).
Diumenge 14-04-19 – Diumenge de Rams
*11,00 h Concentració davant l’església de l’Hospitalet per la benedicció de Rams. Tot seguit processó fins a l’església per seguir amb l’Eucaristia.
*12,00 h Concert del Coro Universitario de Valladolid en col·laboració amb la Coral Universitària de la UIB.
*20,00 h Celebració dels Dotze Sermons. Organitza Associació de confraries de Setmana Santa de Porreres.
Es suprimirà la missa del vespre.
Homilia del 5è diumenge de Quaresma. Cicle C i vídeo de l'Evangeli d'avui
Homilia del 5è diumenge de Quaresma- Cicle C- 6/7 d’abril 2019
L’amor de Déu està part damunt de la justícia humana. Diumenge passat vàrem veure que, encara que segons la justícia humana un fill que ha malgastat primer la seva herència no té cap dret a repartir-se després la part de l'herència que correspon al seu germà, Jesús ens ensenyava a estimar part damunt d'aquesta justícia.
Avui l'evangeli que acabam d'escoltar ens fa donar una passa més. No només l'amor de Déu està part damunt de la justícia humana, sinó també part damunt de la justícia legal. I una llei legal, en temps del bon Jesús, volia dir que també era una llei Déu. I Jesús ens ensenya una nova llei de Déu. Segons la llei de Moisès, els testimonis del pecat podien ser els justiciers del pecador. I Jesús, per no executar aquesta llei, es val d'un argument que es basa en la igualtat: ningú que sigui pecador pot jutjar un altre pecador en nom de Déu. I això vol dir que només Déu el pot jutjar. I si Jesús, que com a Déu que és, el pot jutjar i el perdona, amb molt més motiu l'hem de perdonar també nosaltres, que som pecadors.
El delicte, que és transgredir una llei humana, pot ser castigat amb les lleis humanes i amb els jutges humans. Però el pecat, que és transgredir una llei divina, només pot ser jutjat per Déu. (Un altre tema, que no el tractam avui, és sobre el pecat, que uns l’han vist en massa petites coses, i uns altres l’han anat llevant de la seva consciència).
Però en aquest evangeli hi ha un altre detall molt important. Si aquella dona va ser trobada cometent adulteri, també hi degué ser trobat un home amb ella. ¿Per què no se'l jutja també a ell? I és que la llei era en aquell temps i en aquest tema més exigent amb les dones que amb els homes. I Jesús demostra el seu desacord amb una llei discriminatòria amb les dones. No es pot condemnar una dona, si pel mateix pecat no es condemnen els homes.
I una altra consideració encara: no només és culpable o pecador aquell que ha estat descobert, perquè a davant Déu tots els nostres pecats li són coneguts.
I Jesús perdona la pecadora i tots els altres pecadors, afegint-hi una clàusula, com una condició: "d'ara endavant no pequis més". El perdó de Déu dona per suposat el propòsit d'esmena, la promesa i l’esforç de no tornar pecar.
I amb el perdó de Déu coneixem quina és la seva justícia, que ens ve, com ho hem escoltat a la segona lectura, no per haver observat unes petites lleis al peu de la lletra, sinó per haver observat l’esperit de la llei, és a dir per haver cregut en Jesús, per haver-nos configurat a la seva mort i així poder ressuscitar amb ell. Configurar-nos amb Jesús, el Crist, el Fill d Déu, vol dir adoptar al màxim possible el seu estil de vida, els valors de l'evangeli, vol dir posar la nostra vida al servici dels altres, estar disposats a donar fins a la darrera gota de sang, si se'ns demanava tant, i així la nostra mort es convertirà en resurrecció, es converteix ja ara en resurrecció.
Tot això, ja ho sé, dir-ho és bo de dir, però no resulta tan fàcil dur-ho a la pràctica, sobretot al cent per cent. Però si som capaços de donar un u per cent, o un dos, o un cinc, això mateix ja és una petita llavor de "la cosa nova que comença a néixer" de què ens ha parlat el profeta Isaïes a la primera lectura.
