Na Maria Antònia Nicolau i Na Rose Miró han participat en l’acollida de joves en les jornades previes a la JMJ a Madrid que s‘han fet des de cada diòcesi.

Quin sentit han tingut els dies previs? Són dies de preparació de les JMJ, on les diòcesis de l’estat organitzador donen acollida als peregrins. Hem de pensar que alguns venen de països llunyans i serveixen per ampliar l’experiència de trobada.

Per què vos heu implicat? Quina motivació heu tingut? Ens ha semblat una gran oportunitat única de trobada amb els joves cristians procedents d’altres cultures i països, és també una oportunitat de celebrar la fe conjuntament. Per a nosaltres, des del Col·legi Pedro Poveda suposa a més un  desafiament  d’acollida i de hospitalitat en aquest any que la Institució Teresiana celebra el Centenari.

Quants de joves heu tengut i de quins païssos? A l’escola hem acollit a 59 joves italians procedents de la diòcesi de Milán.

Heu comptat amb voluntaris? Si, la seva participació ha estat molt important. S’han preocupat de l’acollida i s’han beneficiat de la convivència. A més han col·laborat amb la logística i amb la preparació de les activitats. Per a ells i elles, que formen part del moviment juvenil ACIT JOVE ha estat una gran experiència.

Què heu organitzat? Les activitats les heu organitzades vosaltres o tota la diòcesi? El Col·legi Pedro Poveda ha treballat amb el Col.legi Sant Josep Obrer. Hem organitzat celebracions, activitats culturals i festes. A més de estades a les platges, cosa que els hi feia molta d’il·lusió. Algunes activitats les hem preparades nosaltres com la visita a Valldemossa. Aquí els hi hem volgut mostrar le nostres arrels espirituals amb la visita a l’ermita i a la Cartoixa. A més la diòcesi tenia un programa molt atractiu adreçat a tots els grups que han participat. La visita a Palma i la Seu, Son Serra de Marina i el Monestir de Lluc han estat els punts  principals de les activitats.

I els grups que han vingut… s’han encarregat d’alguna cosa? Si, han preparat algunes celebracions de la fe i han participat a les festes. També han col·laborat amb la traducció.

L’idioma… ha suposat alguna dificultat? És ben vera que dominar les llengües facilita molt la comunicació i la trobada, però hi ha una llengua universal de gestos que tothom entén. Tenir la mateixa fe ens uneix i a vegades no necessitam paraules.

Quins problemes heu tingut? A nosaltres ens preocupava les condicions d’allotjament. L’escola el mes d’agost està tancat i hem hagut de fer un petit esforç organitzatiu. També ens preocupava el nombre de peregrins. Som una escola petita i tenim instal·lacions limitades. Res d’això ha estat problema. El que si va esser una gran preocupació va esser la vaga de transport. Ho solucionarem amb cotxes particulars de voluntaris, la majoria personal del Centre que estava de vacances, amb qui vàrem contactar i ràpidament s’oferiren per fer aquest servei

Com valorau l’experiència? Per a valorar la JMJ s’ha de viure. La imatge que donen els mitjans de comunicació no sempre s’ajusta al que és.

Ha estat molt superior i gratificant del que pensàvem. Ens ha servit per a viure connectats al món.  Hi ha hagut molt bona acollida per part de la diòcesi, hem treballat molt a gust amb els grup de Sant Josep Obrer i ens ha encantat la relació i el testimoni dels joves italians que hem acollit: persones sanes i alegres, sense fanatismes viuen la seva fe. Nosaltres només volíem compartir el que tenim i al final  hem rebut molt més. Tot ha tingut lloc dins d’un ambient festiu i jove.

Des del Departament de Pastoral tenim el projecte de “Mantenir la flama encesa”. La pregària que varem tenir el diumenge dematí va ser d’agraïment pel seu testimoni de vivència de la fe i de l’alegria que ens havien aportat. Ells i elles han fet possible que continuem mantenint la flama de la fe encesa en el nostre Centre.

Quina imatge penses que s’han duit? Han partit cap a Madrid amb molta d’il·lusió, molt agraïts i molt interessats per la figura de Pedro Poveda que els hi hem volgut presentar. Pensam que no han estat uns turistes més, pensam que s’han sentit com a casa.