Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

L’església parroquial de la Mare de Déu de la Consolació és la construcció més significativa del poble.

La façana té un gran portal de llinda que es recolza damunt columnes romanes; una imatge de Nostra Senyora de la Consolació, titular de la parròquia, i a la part superior una gran claraboia.

També paga la pena fer ressaltar l’antic rellotge de sol, de 1789, i el monument dedicat a qui va ser rector de Porreres entre els anys 1887 i 1893, el bisbe Pere Joan Campins, que destacà per promoure la restauració del santuari de Monti-Sion i també com a promotor cultural i defensor de la llengua catalana.

Prop de Porreres, en el camí antic de ciutat que es dividia en dos ramals, un que anava cap a la vila i un altre que seguia cap a Santanyí, i que era conegut amb el nom de camí de la Marina, hi havia, a la primera dècada del segle XVIII , una senzilla creu de terme anomenada la creu d’en Net. A poc a poc es va anar creant una gran devoció entorn d’aquella creu, ja que, segons la tradició, tenia efectes miraculosos. Els possibles fets curatius tengueren molta ressonància en tot Mallorca.

El Centre d'Acció Catòlica, situat a l'avinguda del Bisbe Campins, fou inaugurat el 17 de novembre de 1935, i en fou promotor el rector Lluís Crespi i Niell.

Va ser creat per a l'esplai de la joventut masculina. Ha servit de teatre, i ha estat també seu per a altres manifestacions de caràcter popular, com rifes, tómboles per recaptar diners per a l'església i qualque concert, a més de servir de lloc de reunions.

Actualment s'ha convertit en un restaurant.

El puig porrerenc de Monti-sion ha tingut al llarg dels anys dues funcions importants: santuari marià i escola de gramàtica i humanitats..

Desconeixem els orígens de la devoció dels porrerencs a la Mare de Déu de Monti-sion, encara que sembla, segons la tradició, que tal vegada començaria a partir dels estralls produïts per la pesta negra de 1348. El que sí que sabem és que, amb molta probabilitat, cap al 1498 s’edificava la capella del santuari. Efectivament, en una escriptura atorgada el 1497 entre un llucmajorer i Bartomeu Barceló de Baulenes, davant el notari Miquel Mataró de Llucmajor, aparegueren uns goigs populars ens els quals s’esmenta la construcció d’una església en el puig de Monti-sion així com les creus que en jalonen el camí.

La rectoria es troba a l'avinguda del Bisbe Campins i ocupa el mateix lloc que la rectoria documentada en el segle XV, De l'edifici actual és remarcable la façana, del segle XVIII, en què sobresurt el portal d'ingrés adintellat i embotit dins un arc de mig punt, i la llotja del cos superior, formada per tres arcs rebaixats suportats per columnes d'orde corinti.

En aquests indret s'aixecà la primitiva església parroquial. És una petita església situada en el carrer de l'Hospital. La primera documentació que tenim sobre aquesta construcció, i ja com a oratori de l'antic hospital de la vila, data del segle XVI. La primera referència documental de l'hospici per acollir els pobres és de 1457, quan el bisbe de Mallorca donà llicència per captar donats per a distintes ermites, esglésies i hospitals, entre els que figurava el de Porreres. L'edifici estava format per una gran casa i un oratori; fou en els segles XVII i XVIII en què en canvià la finalitat, ja que deixà de ser hospital, i passà a ser lloc d'acolliment religiós. Durant el segle XVII els jurats feien les seves reunions dins la petita església.