Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

Homilia en el dia de l’Ascensió 02-06-2019

Quan hi ha un líder indiscutible a una empresa, a una associació o a un grup d’amics, i el líder es mor o no pot continuar dirigint l’organització, els altres s’han de fer càrrec de les responsabilitats, o, si no, aquella empresa pot desaparèixer o l’associació es pot desfer.

Així devien estar els apòstols després de la mort del Bon Jesús. Ell havia estat el líder del grup, els altres li deien “mestre” o li deien “senyor”. És ver que després de mort durant una temporada l’havien vist ressuscitat. Però un bon dia Jesús va desaparèixer de la seva vista i ells es varen haver de fer càrrec de l’empresa, varen haver de pilotar ells tots sols la barca sense el seu principal patró.

Aquest és el primer significat de la festa de l’Ascensió. Jesús puja al cel, és a dir, deixa que els deixebles es facin càrrec de la seva empresa. Si ell no els hagués deixat tots sols, ells no haguessin estat capaços d’agafar les responsabilitats. A partir d’aquell moment, els apòstols, en lloc de continuar reunits a l’entorn de Jesús ressuscitat es dispersaren i “se n’anaren a predicar pertot arreu” (com ho hem llegit a l’evangeli).

Una veu els havia dit, quan ells, embadalits, es quedaven mirant cap amunt: “Homes de Galilea, per què vos quedau mirant el cel?” La missió dels apòstols no era la de viure de records, recopilant i reconstruint tot quant havien vist i après de Jesús. La seva missió era la d’anar per tot el món donant testimoni del Regnat de Déu, d’aquell món nou que Jesús els havia ensenyat a construir.

Un segon significat de la festa de l’Ascensió és la promesa de l’Esperit Sant, que els farà costat en tot moment, a fi que puguin anar cercant i trobant la resposta adequada a les situacions de cada lloc i de cada temps.

Per una part es tracta de caminar amb els peus en terra, per anar construint el Regnat de Déu en qualsevol temps de la història (en temps de l’Imperi romà o en el segle vint-i-ú). Es tracta d’anar construint el Regnat de Déu a qualsevol part del món (des de les societats més avançades fins a les més pobres).

Per altra part, i aquest és el segon significat de l’Ascensió, es tracta, sí, de caminar amb els peus en terra, però sense perdre de vista que Jesús ens ha promès que estarà al nostre costat i que haurem d’estar sempre atents a la seva paraula i al seu exemple de vida. És la promesa que Jesús fa als seus deixebles d’enviar-los el seu Esperit, l’Esperit Sant.

I la presència de l’Esperit Sant dins la comunitat dels seguidors de Jesús és la festa que celebrarem diumenge que ve, la festa que tancarà el temps de Pasqua, la festa de Pentecostès, o de Pasqua granada, o de Cinquagesma (Cincogema), que són diferents noms que empraven els nostres avantpassats.

En resum, l’Ascensió ens recorda les dues coses. La primera és que com a bons deixebles de Jesús no ens podem quedar només mirant el cel i resant i anant a missa de tant en tant, sinó que hem de tenir els peus ben posats en terra i caminar en el món que ens ha tocat viure, donant testimoni de Jesús ressuscitat, és a dir construint el Regnat de Déu en el nostre entorn.

La segona cosa que ens recorda la festa de l’Ascensió és que Jesús, encara que hagi deixat el timó en les nostres mans, ell continua dins la barca, per ajudar-nos, per fer-nos costat, per evitar que la barca se’n vagi a fons. Ell està al costat nostre i hem de comptar amb ell, hem de seguir el seu exemple i escoltar la seva Paraula i demanar-li consell. Aquest és el significat de la pregària: no es tracta només de demanar-li coses, ni es tracta només de donar-li gràcies, es tracta també de mantenir un contacte constant de tu a tu amb ell.