Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

A vegades hi ha persones que a un moment donat de la seva vida fan un canvi radical. Un canvi que pot estar motivat per molt diverses circumstàncies: una malaltia, un accident, un canvi de feina, una ruptura familiar… Pot resultar curiós, però quan Jesús començava a anunciar l’arribada del Regnat de Déu, diu a la gent “canviau de vida, canviau de manera de pensar, canviau d’actitud, convertiu-vos”, que això vol dir la paraula “convertir-se”. No es tracta de canviar només alguns aspectes externs i de continuar per dedins com abans, com un que només canvia de vestit o de pentinat. Creure en la Bona Nova del Regnat de Déu suposava canviar profundament.

            L’evangeli de Sant Marc que acabam de llegir diu que els primers deixebles de Jesús, els germans Simó i Andreu, “deixaren les xerxes de pescadors i se n’anaren amb ell”. ¿Deixaren les xerxes per un moment o les deixaren per sempre? Altres passatges dels evangelis fan pensar que els seguidors de Jesús no varen deixar totalment les activitats que feien abans, però sí que ens diuen que la topada amb Jesús els va convertir, els va fer canviar la seva manera de veure les coses, els va fer canviar la seva escala de valors.

            La mateixa frase de Jesús quan els va dir “Veniu amb mi i vos faré pescadors d’homes” és molt significativa. Diuen els especialistes en l’estudi dels evangelis que en la mentalitat del temps del Bon Jesús, la mar era el símbol del mal. Una cosa semblant a l’expressió mallorquina que diu “la mar fa forat i tapa”. Caure a dins la mar era un perill de mort. Pensaven que en el fons de la mar hi havia els dimonis. ¿Recordau aquell passatge quan els dimonis varen entrar dins una guarda de porcs i es precipitaren dins la mar? Era una manera de dir que els dimonis se’n tornaren a la seva residència. Igualment quan Jesús camina per damunt la mar era una manera de dir que Jesús tenia poder de dominar el mal.

            Quan Jesús diu als seus seguidors “vos faré pescadors d’homes”, els ve a dir “m’ajudareu a treure la humanitat de dins els seus mals. M’ajudareu a treure de la misèria els qui no en saben o no en poden sortir per ells mateixos. M’ajudareu a fer sortir de la seva ambició i del seu egoisme els poderosos que només miren els seus propis interessos. M’ajudareu a fer superar tants de mals com hi ha que oprimeixen la gent”. Això volia dir Jesús quan els diu “vos faré pescadors d’homes”.

            I una darrera consideració. Nosaltres, ¿a on ens trobam? ¿A dins la mar, esperant que uns altres ens ajudin a sortir dels nostres mals? ¿O nosaltres estam amb Jesús dins la barca, intentant treure de dins la mar, de dins els seus mals, a tanta gent que en voldria sortir i no sap com ho pot fer?

            Si som deixebles de Jesús, si som cristians, no podem ser només beneficiaris de la Salvació que ell ens ofereix. No podem esperar, només, rebre les ajudes que Jesús i els seus deixebles ens ofereixen. No podem esperar, només, rebre els sagraments quan els haurem de menester, o demanar ajuda quan la necessitarem. Si som cristians també hem d’ajudar a Jesús a ser “pescadors d’homes”, hem d’ajudar a Jesús i a la comunitat cristiana, que és l’Església, a treure de la mar gran a tanta gent que no sap o no pot sortir d’una vida sense il·lusió, sense esperança, sense perspectives de futur. Esser cristians és esser constructors d’un món millor, col·laboradors amb Jesús en la construcció del Regnat de Déu a la Terra.