Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

La crònica d’un viatge o d’una excursió no la conten tots de la mateixa manera. Hi pot haver diferents versions, segons els punts de vista de cadascú.

            Del baptisme de Jesús també els quatre evangelis en conten diferents versions. Tots quatre conten que Jesús, quan va ser gran, va anar a escoltar Joan Baptista i a fer-se batiar, com tants d’altres jueus com ell. Els quatre evangelis també conten que a partir d’aquell episodi Jesús va començar la seva missió d’anunciar l’arribada del Regnat de Déu, i que a partir de llavors un grupet de deixebles va començar a seguir-lo.

            Les diferències que hi ha en els quatre relats, encara que siguin petites, també són interessants:

- Per exemple un dels quatre evangelistes no s’atreveix a dir expressament que Jesús arribàs a ser batiat, segurament perquè aquest evangelista va pensar que si Jesús era el Fill de Déu no necessitava rebre aquell baptisme.

- Respecte a la veu que va parlar des del cel també hi ha unes diferències significatives: L’evangeli de Marc i de Lluc diuen que la veu del cel va dir “Tu ets el meu fill, el meu estimat…” Sembla com si Jesús en aquell moment descobrís que era fill de Déu i que no ho havia sabut abans. En canvi l’evangeli de Mateu diu que la veu del cel va dir “Aquest és el meu fill, el meu estimat…” Com si donàs per suposat que Jesús ja tenia consciència de ser fill de Déu, i la veu el dóna a conèixer als altres que eren allà presents.

- La veu del cel després de dir: “Tu ets el meu fill, el meu estimat” a continuació va afegir “en tu (en qui) tenc posat el meu cor”. Però hi ha versions antigues de l’evangeli de Lluc que en lloc de dir “en qui tenc posat el meu cor” diuen, repetint un salm: “Tu ets el meu fill, el meu estimat, avui jo t’he engendrat”. Com si Jesús començàs a ser fill de Déu a partir del seu baptisme.

            Aquestes són les petites diferències, però el contingut més important és el significat del baptisme, tant per a Jesús com per a nosaltres: Entrar amb tot el cos dins l’aigua, que així era el baptisme primitiu, significava deixar la vida d’abans i començar una altra vida totalment nova, com havia passat després del diluvi, o, com també havia passat després de sortir del mar Roig, quan fugien de l’esclavitud d’Egipte.

            Per a Jesús el baptisme va ser el començament d’una vida nova, la d’anunciar l’arribada del Regnat de Déu amb paraules i sobretot amb fets, amb el testimoni de la seva manera de viure.

            També per a nosaltres el baptisme hauria d’haver suposat un canvi radical de vida. El baptisme ens salva? Sí i no. Ens salva perquè ens posa en el camí de la Salvació. Hem travessat el mar Roig, hem deixat l’esclavitud de viure sotmesos al faraó, de viure sotmesos a l’esclavitud dels doblers, de les modes, de la felicitat en lletra petita. Hem donat la primera passa, ens hem apuntat a seguir Jesús. Per això podem dir que el baptisme ens salva.

            Però també he dit que el baptisme no ens salva. Per què?. El baptisme no ens salva si després d’haver estat batiats, després d’haver travessat el mar Roig, ens quedam asseguts a la vorera, girats cap enrera, i no continuam el camí cap a la Terra Promesa, si no seguim les petjades de Jesús. Ell s’ofereix a caminar amb nosaltres, a donar-nos la mà, a indicar-nos el camí, a seguir cap endavant.

            En el baptisme Jesús va rebre l’encàrrec de guiar-nos cap a la Terra Promesa, d’ajudar-nos a construir plegats amb ell el Regnat de Déu a la Terra.

            Iniciem aquest camí amb Jesús, i escoltem la seva Paraula cada setmana, per saber per on hem de caminar, i, mentre caminam pel desert de la nostra vida, mengem el mannà que Jesús ens ofereix, que és el Pa de l’Eucaristia.