Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

 

 

Jesús va néixer petit. Deixem-lo créixer

            Els infants no neixen per a quedar-se petits tota la vida. Han de créixer i han de tornar grans. Els hem de deixar créixer. Els hem d’ajudar a créixer. I ja sabem que els infants, per a poder créixer degudament, necessiten moltes atencions: han de ser molt estimats, han d’estar ben alimentats i han de rebre una educació i una correcció adequada. Però els infants no es queden infants tota la vida. Estan destinats a tornar grans, a ser feliços, a ser útils a la societat i a construir un món millor.

            Jesús també va néixer petit i va necessitar tot lo que necessiten tots els infants des de petits fins que tornen grans. Però Jesús no va néixer per quedar-se petit, perquè el recordem només quan va néixer, pobret, dins una cova de Betlem. Va néixer per a tornar gran i mostrar-nos amb el seu Exemple de vida i amb la seva Paraula com hem d’anar construint aquest món millor que tots volem, i ell a aquest món millor que tots voldríem, li deia el Regnat de Déu ja a la Terra.

            Jesús és el nostre Salvador. Uns creuen que ens salva pel seu naixement, perquè va néixer pobre entre els pobres. I uns altres creuen que ens salva per la seva mort, perquè va morir per nosaltres damunt una creu. ¿No vos donau compte de quina manera volem esmenar-li la plana a Jesús? El volem contemplar quan és petit, perquè encara no parla. I el volem contemplar quan ja és mort, perquè ja no parla. Entre Nadal i Pasqua ens oblidam de Jesús, que és quan ell ens parla, des del seu baptisme fins a la seva mort. I després de Pasqua, entre Pasqua i el pròxim Nadal, ens tornam oblidar de Jesús, que és quan ell ens continua parlant a través del testimoni del seus deixebles.

            Jo no crec que Jesús ens salvi només per la seva mort en creu, ni solament pel seu naixement. Crec que Jesús ens salva, sobretot, perquè ha vingut a compartir la nostra vida, i perquè continua present enmig de nosaltres, per la seva Paraula, que és sempre com una font d’aigua viva que sempre raja, que essent sempre la mateixa és sempre nova. I crec que Jesús ens salva pel seu Exemple de vida, que va viure i es va desviure per ajudar el seu poble i especialment per estar al costat dels més desvalguts.

            No ens quedem, només, contemplant el nin Jesús a la cova de Betlem. Deixem-lo créixer al nostre costat. Ell ha vingut per a caminar amb nosaltres i mostrar-nos com podem construir el Regnat de Déu ja a la Terra, donant-li la nostra mà a la seva mà sempre oberta, seguint el seu exemple de Vida i escoltant la seva Paraula.

-----------------------------

ALTRES REFLEXIONS A L’ENTORN DE NADAL

Quin dia va néixer Jesús?

És Nadal quan eixugues una llàgrima en els ulls d’un infant.

És Nadal quan serveixes i acompanyes una persona major.

És Nadal quan deixes caure les armes i fas néixer la pau.

És Nadal quan oblides una ofensa i et disposes al perdó.

És Nadal quan mor la mentida i reneix la fidelitat.

És Nadal en els ulls del malalt que visites a l’hospital.

És Nadal en el cor del marginat que aculls a la teva llar.

És Nadal en les mans del qui passa fam quan rep una llesca del teu pa.

És Nadal per a les dones i els homes de totes les races que viuen la fraternitat.

Cada dia pot ser Nadal, perquè Nadal és estimar.

-------------------

Què ens ensenya el naixement de Jesús?

En Jesús hem entès que Déu no és com imaginàvem.

Amb Jesús hem après que Déu és al costat nostre.

Seguint l’estel d’Orient hem vist on habita Déu i amb qui s’identifica.

Caminant amb Jesús hem sabut d’on venim,

cap a on ens dirigim i a qui hem de donar la mà.

Jesús ens ha ensenyat com hem de compartir i pregar,

com construir el Regnat de Déu al nostre entorn i a tot el món.

Amb la mort de Jesús hem comprès l’amor que engendra nova vida.

Ahir, avui i demà això és i serà Nadal.

---------------------------

Pregària a Maria, la mare de Jesús

“Som negra, però som guapa”

Vet aquí unes paraules que trobam a l’Antic Testament

en el llibre del Càntic dels Càntics , capítol 1, verset 5.

Tot i que no sabem ben bé a qui es refereixen aquestes paraules,

sí que sabem que els primers cristians les atribuïen a vós,

Maria de Natzaret, mare de Jesús.

L’apòstol Pau ens diu que el Fill de Déu

“es va fer no-res, prenent la condició d’esclau,

esdevingut semblant als homes” (Fl 2, 7)

Jesús no va triar una família de poderosos, ni de rics, ni de savis,

es va fer un jueu com els altres, entre la gent senzilla del seu temps,

i sens dubte s’hagués volgut fer semblant a qualsevol de nosaltres,

de qualsevol lloc del món i de qualsevol època de la història.

El fill de Déu, nascut de les vostres entranyes,

no es volgué fer ni blanc, ni negre, ni d’un país ni d’una raça,

es volgué fer simplement persona humana, un de tants,

per a conviure amb tots i amb cada un de nosaltres.

Vós, que també sou la nostra mare,

perquè el vostre fill ens ha dit que tots som germans,

ajudau-nos a comprendre què significa que Déu s’ha fet home,

jueu amb els jueus, europeu amb els europeus, africà amb els africans.

-----------------------------------

Què celebram per Nadal?

Josep i Maria no trobaren una casa on passar la nit,

i nosaltres... ¿donam acollida a Jesús quan ens toca a la porta?

Els pastors reberen l’anunci de l’àngel i corregueren cap a la cova,

i nosaltres... ¿escoltam la Bona Nova? ¿anam a l’encontre de Jesús?

Els reis d’Orient es deixaren guiar per una estrella,

i nosaltres... ¿alçam els ulls al cel per veure on és l’estrella?

Ja fa més d’un mes que hi ha llumets i estrelletes pels carrers,

però... ¿il·lumina de bon de veres Jesús les nostres vides?

Hem posat un betlem a les nostres cases,

però... ¿ha nascut Jesús en els nostres cors?

Feim un sopar de Nadal,

però... ¿ens reunim en nom de Jesús i seu ell enmig de nosaltres?

I Jesús ens diu: Tot allò que faceu a un d’aquests més petits, a mi m’ho feis.

                        Allà on es reunesquin dos o més en nom meu, hi seré jo enmig d’ells

Homilia de Nadal 2003, a Santanyí

--------------------------

Significat teològic i desmitificació del naixement de Jesús

            Ens sol agradar tenir uns bons orígens, esser fills de pares honrats, néts i besnéts de bones famílies. I antigament, més que no ara, encara es donava més importància a la procedència de cadascú. Per exemple, en temps del Bon Jesús als personatges importants se’ls solien atribuir uns orígens extraordinaris. Així, els faraons egipcis i els emperadors de l’Imperi Romà eren considerats descendents o la mateixa encarnació d’alguna divinitat. També alguns personatges importants de l’Antic Testament varen néixer per una intervenció directa de Déu: Isaac va ser fill d’una mare d’edat avançada i va néixer per la promesa que Déu havia fet a Abraham (Gn 17, 15-19); Samsó va ser fill d’una mare estèril i el seu naixement havia estat anunciat per un àngel (Jutges 13, 1-3); Samuel va néixer gràcies a les pregàries insistents de la seva mare Anna (1 Sa 1, 9-20); Joan Baptista va ser fill d’Elisabet, una dona estèril i ja major, per l’anunci fet per un àngel al seu espòs Zacaries (Lc 1, 5-25).

            No és gens estrany, per tant, que els deixebles de Jesús també li cercassin uns orígens extraordinaris, perquè aquell Jesús havia demostrat amb la seva resurrecció que efectivament era el mateix fill de Déu fet home. I si era l’hereu de la promesa feta al poble d’Israel, descendent dels patriarques com Isaac, dels jutges com Samsó, del primer i del darrer profeta Samuel i Joan Baptista, era evident que la mà de Déu havia intervingut també en el seu naixement. Si el profeta Isaïes havia anunciat al rei Acaz que una al·lota o “donzella” (“almà” en hebreu) seria la mare del Déu-amb-nosaltres (Emmanuel).(Is 7, 1-10), no és estrany que els traductors grecs creguessin més adequada la paraula “parthenós”, que vol dir “verge”, per deixar més patent encara l’acció directa de Déu.

            Si Jesús era el nou Salvador del poble, el nou Moisès, era molt normal que també hagués estat alliberat d’un extermini organitzat: Moisès de l’orde del faraó que va manar matar els fills dels jueus a Egipte (Ex 1, 16-22), i Jesús de l’orde del rei Herodes que va fer matar els nins menors de dos anys de Betlem (Mt 2, 16). Si el poble d’Israel, camí de la Terra Promesa va ser guiat en el desert per una columna de foc (Ex 14, 19.24), d’una manera semblant uns personatges vinguts d’Orient, tal com ho anuncia el profeta Isaïes (Is 60, 1-10), són guiats per una estrella com ho prediu el profeta Balaam (Num 24, 17). Si Moisès va sortir d’Egipte amb l’èxode del seu poble (Gn 12ss), també el nou Moisès, Jesús, va fer el mateix camí, quan tornava del seu exili (Mt 2, 14s, 19-21), complint les profecies (Os 11, 1).

            És molt normal que els seus deixebles veiessin en Jesús la realització de totes les esperances del poble i el compliment de totes les profecies que anunciaven la vinguda del Messies. I era molt normal que el naixement i la vida d’aquest Jesús, que era el fill de Déu, tengués uns orígens tant o més nobles que els dels patriarques, dels reis, dels profetes i dels sacerdots que el precediren i l’anunciaren.

            Però, pel fet que els seus orígens vagin acompanyats d’alguns signes extraordinaris, no podem oblidar que Déu amb el naixement de Jesús va voler rompre els esquemes anteriors. Esquemes que, després, sembla que els seus deixebles, els cristians, durant vint segles, hem volgut recompondre, com si li volguéssim esmenar la plana a Déu. Si va néixer pobre deu ser perquè aprenguem a estimar la nostra pobresa i a lluitar contra les pobreses dels altres, fruit de la injustícia i la insolidaritat. Si va néixer dins una família senzilla deu ser perquè valorem les persones per elles mateixes i no pels seus títols de noblesa, ni pels llocs de responsabilitat que ocupen, ni per les xifres dels seus comptes bancaris, ni pels èxits professionals o esportius. Si va néixer a una cova deu ser perquè comprenguem que no li importen tant les riqueses i les comoditats dels llocs on ens reunim en nom seu, sinó l’escalfor humana i l’estimació mútua que ens uneixen.

            No desvirtuem el significat de Nadal, buidant-lo dels seus continguts originals.

            Veniu, Senyor Jesús, ajudau-nos a descobrir la vostra estrella, a sentir l’anunci del vostre àngel, a interpretar rectament els símbols i les paraules que acompanyen el vostre naixement.

Homilia de Nadal 2004, a Santanyí

-------------------------------

Déu ens envia un Salvador. Atenció als indicadors!

            Imaginem que volem visitar un lloc interessant on no hi hem estat mai abans (un talaiot, unes coves prehistòriques, una finca d'uns amics...) i ens donen unes pistes, però sobretot ens diuen: Atenció als indicadors! Trobareu un primer indicador que diu tal cosa, el seguiu; més endavant en trobareu un altre que diu tal altra, seguiu-lo.

            Atenció als indicadors!

            Déu ens envia un Salvador i ens diu: Atenció als indicadors!

            Un primer indicador: Veureu una estrella. L'estrella de Betlem lluu en el cel. Però en el nostre món, i especialment en temps de Nadal, ja no sabem si hi ha estrelles ni si hi ha cel, perquè els llums que umplen els carrers dels nostres pobles i ciutats ja no ens deixen veure ni les estrelles ni el cel. No ens deixem enganar. Cerquem un lloc adequat per veure les estrelles i alcem els ulls al cel. I entre totes elles destriem quina deu ser l'estrella de Betlem. Que com la coneixerem? Mentre la cerquem, quedem un moment en silenci i escoltem dins el record de la memòria quines altres són les senyes que ens dóna l'Evangeli.

            Ho recordau? "Les seves senyes són aquestes: trobareu l'infant embolicat en draps i posat dins una menjadora". No diu que el trobarem a una casa senyorial, ni dins una sala amb calefacció, ni vestit amb roba de marca.

            Un altre indicador: "Sentireu els àngels del cel que alaben Déu cantant...". I és ver que en aquest temps de Nadal en sentim moltes de cançons: "arbre sant, gínguel bels, santa nit, fum-fum-fum..." Quin d'aquests és el cant que canten els àngels? Els àngels canten: "Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau..."

            Vet aquí un altre indicador. Hi ha glòria a dalt del cel quan hi ha pau a la terra. Però la pau que dóna glòria a Déu no és el silenci de la por, com en el bosc quan s'acosta el lleó, ni és el silenci de la resignació, com un trist sou de misèria que es pot perdre amb una simple queixa. La vertadera pau és una altra pau...

            Atenció als indicadors!

            Jesús duu la vertadera pau a la terra. I a Jesús el trobarem si escoltam la seva veu, si seguim les seves petjades, si ens reunim dos o tres en nom seu, tal com ell ens ho va dir, i si donam un tros de pa al qui té fam. A Jesús el trobarem si li allargam la nostra mà a la seva mà sempre allargada.

Homilia de Nadal 2005, a Santanyí

-------------------------

¿Sabem quina és la Bona Notícia de Nadal?

            ¿Què diríem si esperàvem qualcú que ens hagués de dur una molt bona notícia, i preparàssim la casa per rebre’l així com ell es mereix, si li organitzàssim una gran festa d’acollida i llavors li féssim discursos de benvinguda i li cantàssim cançons d’agraïment, però, quan es disposàs a donar-nos la notícia que ens ha vengut a dur, llavors resultàs que nosaltres no el podem escoltar, precisament perquè estam massa ocupats amb la festa que li hem organitzat? ¿I si l’any següent tornava la mateixa visita amb el mateix encàrrec de donar-nos aquella bona notícia que l’any passat no ens va poder donar, i nosaltres repetíem la mateixa escena de l’any anterior, i quan se’n tornàs, ens tornàssim quedar sense saber quina notícia ens venia a dur? ¿Què diríem si ens passava lo mateix cada any, cada any?

            Idò, amb això hem convertit Nadal. Déu envia el seu fill a donar-nos una molt bona notícia. I nosaltres li organitzam una gran festa (llumets pels carrers, cançons, regals, dinars...), però no escoltam la bona notícia que ens ha vengut a dur. I torna cada any, i li tornam organitzar una festa, cada any més grossa, si voleu, però a ell no l’escoltam. No és mala voluntat per part nostra. És que no tenim temps per escoltar-lo, i és ver. Estam molt ocupats, primer per guanyar doblers per poder preparar la festa en honor seu, després estam molt ocupats per organitzar i celebrar la festa, i després de la festa estam cansats. I llavors hem de tornar anar a fer feina per a guanyar doblers i així poder pagar o els deutes pendents per la festa de l’any passat o per preparar la festa de l’any que ve. I així ve Nadal un pic cada any, i després ve o el bateig d’un infant o la primera comunió o un casament, i Jesús ve un pic i un altre a donar-nos una bona notícia, però no tenim temps d’escoltar-lo. I ell parla cada diumenge als seus amics que es reuneixen en nom seu. Però no tenim temps, i és ben ver. I també ens parla a través dels evangelis, aquell llibret que tenim allà a l’estanteria, però a les nostres cases tampoc no tenim temps d’agafar els evangelis i llegir-los. Només tenim temps per organitzar de tant en tant una festa en nom seu, en nom de Jesús. I pot estar ben content, perquè celebram Nadal, i Pasco, i un bateig, i una comunió, i un casament. Però a ell no tenim temps d’escoltar-lo, ja en tenim prou amb organitzar aquestes festes en nom seu. I pensam que ell pot estar ben content de nosaltres, perquè ben mirat tot ho feim per ell.

            Si tanmateix no l’hem d’escoltar, a Jesús li és igual si posam llumets o no pels carrers, li és igual si feim o no un betlem a les nostres cases, li és igual si venim a Matines o si anam a missa de tant en tant o si hi anam cada diumenge. Li és igual, si tanmateix no l’hem d’escoltar! Ell lo que vol, lo únic que vol, és que l’escoltem, perquè ha vengut a donar-nos una molt bona notícia. I la bona notícia que ens ha vengut a donar no són dues paraules, no és qüestió d’escoltar-les un pic i pus, o un pic o dos cada any i ja està. La notícia que ens ha vengut a donar és que Déu ens estima, i que per això vol estar amb nosaltres, i Jesús ens ha vengut a dir què hem de fer per correspondre a aquest amor de Déu. Per això l’hem d’escoltar un pic i un altre, hem d’estar amb ell. Perquè.més que a dir-nos paraules, Jesús ens ha vengut a mostrar un estil de vida, i ens convida a viure com ell, a seguir el seu exemple, a seguir-lo a ell.

            Que Nadal no sigui només una festa, que sigui una ocasió per escoltar la bona notícia i fer cas d’aquest enviat de Déu, que ha vengut per acompanyar-nos, per estar amb nosaltres, no només avui, sinó tot l’any, i ha vengut a compartir les nostres alegries i les nostres penes, no només avui sinó tot l’any, i a guiar-nos en el nostre camí, no només avui sinó tot l’any. Un bon fill no es posa en contacte amb els seus pares només un pic a l’any, sinò cada dia, si pot, o cada setmana, o sempre que pot.

Homilia de Nadal 2006, a Santanyí

-----------------------

El Salvador que nosaltres esperàvem no és aquest

            Aquests dies hem preparat la vinguda de l’enviat de Déu. Hem disposat el nostre cor rebent el sagrament del perdó, per a tornar pel bon camí. El Salvador està a punt d’arribar, i ens ha de trobar vigilant. Som com aquells que esperen una visita, i hem arreglat el camí, hem netejat la casa i li hem preparat un lloc dins ca nostra.

            Però ens ha estranyat veure’l així com és. Perquè nosaltres havíem pensat que l’enviat de Déu, perquè és una persona important i és ric, (no és per ventura el fill del Totpoderós?), ja que esperàvem que vendria a governar el país, pensàvem que vendria carregat de coses. Pensàvem que seria ell el qui ens duria el menjar i les begudes per a celebrar la festa. Però ens ha estranyat sentir lo que ens diu, que és com lo que va dir als apòstols quan va multiplicar els pans per a aquella multitud, i els va demanar “i vosaltres, quants de pans teniu, duis-los i els compatirem”. Quina llàstima! El Salvador que nosaltres esperàvem no és aquest.

            Nosaltres confiàvem que l’enviat de Déu ens duria una ajuda, com ara diners, o ens donaria feina, i ens diria què hem de fer per a guanyar un jornal. Però ell, ha vengut i encara no parla, és massa petit. Si esperam quan sigui gran i li demanam què hem de fer per rebre una recompensa de Déu, ell ens dirà: “començau per complir els manaments”. Això ja ho sabíem fa temps, abans d’esperar el Salvador. Però, què més hem de fer? I ell ens respondrà: “deixau totes les vostres coses i seguiu-me”. Quina llàstima! El Salvador que nosaltres esperàvem no és aquest.

            Nosaltres pensàvem que l’enviat de Déu ens ensenyaria unes noves pregàries que ens reportarien molts de beneficis, i ens diria quan i quantes vegades les hauríem de recitar. Però ell no ens ha ensenyat pregàries noves, sinó que només ens ha mostrat una nova manera de pregar. Ens ha dit que la finalitat de la pregària no és per rebre coses que Déu ens pugui donar, sinó per començar a compartir amb els altres les coses que desitjam rebre. No ens ha dit a quins moments hem de pregar, sinó que hem de pregar sempre, en tot moment. Quina llàstima! No és això lo que nosaltres volíem, perquè hi ha moments que no és temps de pregària: així com hi ha un temps per a dormir i un altre temps per a fer festa i engatar-se, voldríem saber quins són els moments per a pregar. Però Jesús ens confon quan ens diu que hem de pregar sempre, i que sempre hem d’estar amb ell. Hi ha moments que no ens agrada tenir-lo devora, que ens fa nosa, com quan ens engatam o ens barallam. Quina llàstima! El Salvador que nosaltres esperàvem no és aquest.

            En lloc d’acollir a ca nostra aquest Salvador, preferiríem fer com els pastors de Betlem que l’anaren a veure una vegada, el varen adorar, i després se’n tornaren a casa i l’oblidaren. O preferiríem fer com els màgics d’Orient que venien de lluny, que s’havien molestat en seguir l’estrella, però un cop arribats davant Jesús i en haver-li regalat or, encens i mirra, se’n tornaren a ca seva, cadascú a les seves ocupacions. Nosaltres preferiríem fer com ells. En lloc de rebre l’enviat de Déu a ca nostra, en lloc de molestar-nos a fer-li un lloc per a conviure amb nosaltres, i alimentar-lo i fer-li compartir les nostres misèries, ens estimaríem més anar-lo a trobar a l’església, i fer-li una festa de tant en tant, i donar-li gràcies perquè ha vingut a visitar-nos, i cantaríem i ballaríem per a ell i li demanaríem ajuda. Però després, acabada la celebració, tornaríem a ca nostra sense ell, perquè a casa ens crearia problemes. Preferiríem tornar-lo a visitar adesiara, allà on sabem que hi és present.

            Nosaltres volíem un Salvador que ens perdonàs els pecats cada vegada que venguéssim a demanar-li perdó. Que ens esperàs a l’església fins que el venguéssim a veure. Però no necessitam escoltar-lo. Imitar-lo ens resulta difícil. No l’hem de dur a ca nostra. Que ens deixi ser així com som. Ens estimam més venir-lo a veure quan el necessitem, i això ens basta.

            Amics, no és això lo que Déu ens demana. Veig que encara no entenem la lliçó del naixement de Jesús. El Fill de Déu, i aquest és Jesús, ha vingut per conviure amb nosaltres, l’hem de rebre dins els nostres cors, dins les nostres cases i dins els nostres barris. Deixem que ens digui lo que ens ha vingut a dir, escoltem-lo i facem l’esforç de seguir-lo pel camí que ell ha vingut a caminar davant-davant amb nosaltres.

Homilia de Nadal 2007, a Rabiro (Burundi). Traduïda del kirundi.

----------------------------