Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

            Ja estam cansats de paraules guapes i de promeses electorals, lo que volem són fets. Així parlava també Jesús: “No el qui diu Senyor, Senyor, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel”.

            Enguany en els diumenges de durant l'any llegim l'evangeli de sant Mateu. En aquest evangeli el bessó de la predicació de Jesús és l'anunci de l'arribada del Regne de Déu. Després que Jesús ha explicat com és el Regne de Déu, i després d'haver donat unes indicacions sobre com s’ha de construir aquest Regne de Déu en el Món, en aquest context hem de llegir les paràboles dels treballadors a la vinya del Senyor.

            Diumenge passat vàrem escoltar la primera d'aquestes paràboles i vàrem veure que hi ha treballadors de la primera hora, de la tercera, de la sisena i de la darrera hora. Lo que compta no és tant el temps que haurem treballat a la vinya del Senyor, sinó l'esforç i l'interès que hi haurem posat.

            Avui hem escoltat una altra paràbola, que ens ha dit que lo que compta no són les bones paraules, els bons desitjos, que lo que compta no és quedar bé de boca, sinó posar-hi les mans. Aquestes paraules devien ser una crítica dura contra la gent devota del temps de Jesús, que creien que amb el compliment de les pràctiques religioses ja tenien a Déu content. I Jesús els diu que "els publicans i les dones de mala vida vos passen davant en el Regne de Déu". Segurament sortia al pas d’una crítica que els fariseus feien contra els deixebles de Jesús, entre els quals n’hi havia que havien estat publicans i dones de mala vida. És a dir, el qui fa la voluntat de Déu no és el qui diu que anirà a fer feina a la vinya, sinó el qui finalment hi va.

            Però, ¿on és la vinya del Senyor? ¿En què consisteix fer feina a la vinya del Senyor? Ja ho vaig explicar diumenge passat. La vinya del Senyor és el Món, amb tota la seva amplitud, en tots els seus aspectes. Fer feina a la vinya del Senyor és anar construint en la mesura de les nostres possibilitats, cadascú les seves, el Regne de Déu enmig del Món, és a dir,un Món de més pau, de més justícia, de més germanor, de més solidaritat.

            I he de repetir una altra cosa que també ja vaig dir diumenge passat, i és que amb el pas del temps hem canviat el significat de la paraula “església”. Quan deim l’església sovint encara pensam en el temple. L’església no és un edifici, és una comunitat de persones. Confonem el continent amb el contingut. Confonem la botella amb el vi. El vi no és la botella, el vi està dins la botella. Igualment, l’església no és el temple, l’església es reuneix dins el temple.

            I l’església, és a dir la comunitat cristiana, és una plataforma necessària per a construir el Regne de Déu. Necessitam estar units a l'entorn de Jesús, necessitam fer una pinya, treballar junts, estar organitzats, i per això necessitam la comunitat, la família cristiana, que és l’Església, on Jesús va prometre que ell hi seria present enmig dels qui es reunissin en nom seu. Necessitam l'Església que ens dóna la Paraula de Déu i l'aliment de l'Eucaristia i dels sagraments. Però l'Església no és la vinya del Senyor, la vinya del Senyor és l'ample Món. L'Església només és una plataforma, una ajuda necessària per als seguidors de Jesús, per anar després a la vinya. Si només ens quedam dins l'Església som semblants al fill que va dir que sí, que aniria a la vinya, però que després no hi va anar. Nosaltres hem de dir que sí perquè som cristians i ens sentim membres de l'Església, però després hem d'anar a la vinya del Senyor, cadascú a través de la seva professió, de la seva família, de les activitats diverses que faci, siguin culturals, socials, esportives o polítiques. Hem de treballar a la vinya del Senyor fent lo que estigui a les nostres mans, per anar construint un Món més just, més humà, més fraternal i més solidari.