Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

Dimarts 4 de febrer de 2014

Benvolguts germans preveres, benvolguts familiars i amics del p. Rafel Sastre, germans tots, estam reunits per encomanar a Déu l'ànima del nostre germà prevere difunt.

El passat 28 de gener, la germana Mort va visitar al P. Rafel a la seva Residència de San José de Hormigueros a Puerto Rico, a l'edat de 85 anys, on des de feia mesos lluitava contra una greu malaltia.

Sant Francesc d'Assís, a qui el P. Rafel va estimar tant, parla així de la mort en el seu Càntic de les Criatures:

I per la germana mort: lloat, el Senyor!

Cap vivent escapa de la seva persecució;

ai si en pecat greu sorprèn al pecador!

Benaurats els qui compleixen la voluntat de Déu!

Quan en la nostra vida ens esforçam en complir la voluntat de Déu, en ser-li fidels enmig de les dificultats, quan som persones sembradores de pau i reconciliació per allà on passam, en el moment en que la germana Mort ens visiti, ho podrem afrontar amb pau i serenitat.

Estic segur que el P. Rafel, bon coneixedor del Càntic de les Criatures, degué fer seves aquestes paraules de Sant Francesc, quan prenia consciència del moment final i es pogué aplicar a sí mateix aquestes altres paraules del Càntic:

I pels que perdonen i aguanten pel vostre amor

els mals corporals i la tribulació:

feliços els qui pateixen en pau amb el dolor,

perquè els arriba el temps de la consolació!

Uns dies abans de morir, vaig tenir ocasió de parlar per telèfon amb el P. Rafel. Ell mateix va despenjar i la seva veu tranquil·la reflectia la seva conformació i pau interior. Li vaig comentar amb respecte i estimació que l'enyoràvem i que esperava que es restablís per poder tornar a Porreres. Ell em va contestar: Sí, m'agradaria molt tornar a Porreres. Jo en aquell moment no vaig captar el significat profund d'aquestes paraules, però avui horabaixa les he comprés plenament: la seva darrera voluntat va ser que les seves cendres tornessin a Porreres, per esser enterrat al nostre Cementeri, a prop del santuari de Monti-sion.

Molts d'anys abans, com a ell mateix li agradava contar, quan era nin un matí molt prest sa mare el va despertar per anar a servir la missa a un capellà franciscà que volia celebrar a Monti-sion. Quan baixava de Monti-sion aquell dia, ja va sentir profundament la crida a seguir Crist en la vocació religiosa.

Estic segur que la Mare de Déu de Monti-sion sempre ha acompanyat el seu fill sacerdot, des d'aquell primeríssim dia de la crida, i sobre tot a través dels llargs camins missioners per les terres d'aquest món. I que ara, com a bona Mare, li ha estirat amb cordes d'amor perquè les seves cendres descansassin per sempre en el seu poble natal.

Pens que la personalitat del P. Rafel està marcada per tres característiques:

- el seu tarannà franciscà

- el seu esperit missioner

- i la seva identitat sacerdotal.

En primer lloc, el seu tarannà franciscà: la seva primera vocació va ser seguir Crist en la vida consagrada com a membre de la Tercera Orde Regular de Sant Francesc. Com a franciscà va servir l'Església i l'Orde a Mallorca, Logroño, Mèxic, Estats Units, Perú. El seu itinerari personal i espiritual li va dur a demanar la incardinació a la diòcesi de Mayagüez (Puerto Rico) per formar part del clero secular d'aquella diòcesi. Però cal destacar que amb l'orde franciscana va mantenir profunds llaços d'amistat, com demostra la presència avui aquí del pare Provincial, Jaume Puigserver i d'un bon grup de franciscans. El P. Rafel va mantenir la espiritualitat i el tarannà franciscans tota la vida, com mostren la seva bonhomia, el seu bon humor i la capacitat per a l'amistat, l'acollida fraterna i l'admiració davant la Creació i les petites coses que Déu ens regala cada dia.

En segon lloc, el p. Rafel tenia un gran esperit missioner. Amb això seguia una llarga tradició missionera a Mallorca, que ens ve del Beat Ramon Llull i segueix amb grans missioners com el Beat Juníper Serra i el porrerenc fra Bonaventura Sitjar, franciscà, i molts d'altres.

En els països d'Amèrica per on el P. Rafel va desenvolupar la seva tasca pastoral, sempre va intentar ser un bon sembrador de les llavors de l'Evangeli, anunciava amb il·lusió la Paraula de Déu, animava als membres de les comunitats cristianes a viure amb més intensitat la seva fe. De tot això dóna fe, la gran quantitat de mostres d'estima i valoració de la seva feina que s'han manifestat des de Puerto Rico amb motiu de la seva mort.

I finalment, al P. Rafel li caracteritzava la seva identitat sacerdotal. Se li notava que estimava molt el seu sacerdoci i s'enorgullia de dir que com a prevere jubilat encara feia igual o més feina que abans, allà a Puerto Rico. Ell havia rebut l'ordenació a la basílica de Santa Maria la Major de Roma dia 1 de juliol de 1951, i li agradava dir que el papa Benet XVI s'havia ordenat dos dies abans que ell, el 29 de juny d'aquell mateix any, i afegia amb bon humor: ja veus, Ratzinger va arribar a papa i jo he quedat de soldat ras, però tot dos servim al mateix Senyor.

Com a rector de Porreres, record amb emoció i gratitud com el P. Rafel va fer coincidir les seves vacances a Porreres l'any 2010 per poder participar a l'Eucaristia que la nostra Parròquia havia organitzat el 18 de juny de 2010 per commemorar l'any sacerdotal, ocasió que va reunir a quasi tots els preveres porrerencs i a aquells que havien estat destinats aquí. El P. Rafel va poder constatar aquell dia com el poble de Porreres aprecia i valora als seus fills sacerdots, que arreu del món honren el nom del poble que els va veure néixer.

Amb aquest sentit són molt significatives les paraules finals del comunicat que ens ha arribat des del Bisbat de Mayagüez (Puerto Rico) dirigit al poble i la parròquia de Porreres: Gracias por darnos tan insigne sacerdote para mayor gloria de Dios.

Mn. Angel Reigadas Ramón, rector de la parròquia de Porreres.