Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

Homilia en el diumenge 5 de Pasqua (any C) 19-05-19

Les obres importants no se solen improvisar, necessiten un temps de preparació, de reflexió i de maduració. Així els va passar als amics, acompanyants o deixebles de Jesús. Després d’haver estat uns anys amb ell, després d’haver-lo vist mort damunt una creu, després d’haver cregut que havia ressuscitat, varen anar reconstruint les coses que Jesús els havia dit i recordant les coses que Jesús havia fet, abans de tirar-se a la palestra i anar per tot el món conegut del seu temps a donar testimoni de la Bona Nova de Jesús de Natzaret.

Les dues primeres lectures d’avui ens han recordat dues coses importants. La primera és la universalitat del missatge de Jesús. Els destinataris de la Bona Nova de Jesús ja no són només els jueus, sinó tots els pobles de la Terra, de qualsevol raça, de qualsevol cultura i de qualsevol religió. La segona lectura ens ha dit que els seguidors de Jesús tenim a davant una nova perspectiva, que és un cel nou i una terra nova, perquè les coses d’abans s’han acabat, perquè seguir a Jesús fa que tot sigui nou.

I la lectura de l’Evangeli ens ha mostrat el bessó, el nucli central d’aquesta novetat, d’aquest cel nou i d’aquesta terra nova, d’aquest món millor que Jesús es proposa construir, ajudat pels seus seguidors. “Vos don un manament nou: que vos estimeu els uns als altres. Tal com jo vos he estimat, estimau-vos també vosaltres. Per l’amor que vos tendreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus”.

Però tots sabem que la paraula “amor” i la paraula “estimar” tenen diferents significats, o diferents graus d’intensitat.

Per començar hem de dir que vulgarment es devalua la paraula amor, quan se l’utilitza o se la confon amb la relació sexual. L’expressió “fer l’amor” a vegades, sí, va unit a un vertader amor, però no sempre és així perquè a vegades aquesta relació pot estar motivada per altres interessos.

Jesús parla d’amor i d’estimar amb un altre sentit. I jo posaria tres graus diferents d’amor:

1.- El primer és el que llegim a alguns escrits de l’Antic Testament: “Estimar els amics, estimar els de la teva raça, estimar el teu poble, i odiar els enemics”. És ver que aquest és el primer grau o la primera passa: estimar la família i estimar els amics. Però Jesús ens demana que comencem per superar aquest primer escaló: “Estimau els vostres enemics, pregau per aquells que vos odien i persegueixen”.

2.- El segon grau, o la segona passa del camí de l’amor, o el segon escaló de l’escala de l’amor també ens l’ha recordat Jesús i és: “Estimau-vos els uns als altres, així com vos estimau a vosaltres mateixos”.

3.- Però avui Jesús encara ens ha mostrat un tercer grau d’amor, un tercer escaló de l’escala de l’amor, quan ens ha dit: “Estimau-vos així com jo vos he estimat”. No es tracta només de no voler per als altres allò que no volem per a nosaltres. És estimar els altres, més i tot que estimar-nos a nosaltres mateixos. Jesús ho va dir als seus deixebles: “Ningú té un amor més gran que aquell que dona la seva vida pel seu amic”. I aquest és l’amor que Jesús ens ha mostrat amb la seva vida, de compartir la pobresa amb els més pobres, de compartir les acusacions i la condemna a mort amb tants d’innocents acusats injustament i condemnats a mort injustament. I els cristians varen interpretar la seva mort com un preu de rescat, per alliberar-nos a nosaltres de l’esclavitud del pecat i per a obrir-nos les portes del cel.

Ja sé que no podem arribar al segon replà de l’escala, si primer no hem pujat el primer. Ni podem arribar al tercer replà, sense haver pujat primer els dos primers. N’hi ha entre nosaltres que per ventura encara estan, o estam, a la primera fase i no hem arribat al primer replà. Estam d’acord que hem d’estimar els qui ens estimen, però pensam que no tenim per què estimar els qui ens odien o els qui no coneixem.

Si hem superat el primer replà, ens queda arribar al segon, que és estimar els enemics així com ens estimam a nosaltres mateixos.

I si haguéssim superat el segon replà, ens quedaria encara arribar al tercer replà, on hi ha Jesús, i que consisteix a estimar tothom, amics i enemics, coneguts i desconeguts, amb el mateix amor amb què Jesús ens ha estimat, que és entregar la nostra vida pels altres, estar disposats a morir perquè els altres puguin viure.

Comprendreu que aquest tercer grau d’estimació és molt difícil de complir. Però en això consisteix esser cristians, en esser seguidors de Jesús. Per ventura ja hem donat la primera passa en el seguiment de Jesús, o per ventura també la segona, però Jesús ens demana que ens esforcem per continuar caminant seguint el seu exemple.