Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

A la nostra vida no podem cremar etapes. No podem arribar als cinquanta anys, sense haver passat primer pels deu anys, pels vint, pels trenta i pels quaranta. No podem matricular-nos a la Universitat, si no sabem llegir ni escriure. Per això mateix els cristians no podem fer la primera comunió, sense haver rebut primer el baptisme, ni podem donar la quarta passa en el seguiment de Jesús, sense haver donat la primera.

I quina és aquesta primera passa en el seguiment de Jesús?

Jesús va començar per ser un infant d’una família senzilla i normal del seu temps. No va néixer fill de reis ni de nobles ni de rics. Va haver de passar per moltes penalitats abans de ser reconegut com a Fill de Déu. Però dos dels seus deixebles tot d’una que pensaren que Jesús seria un personatge important li demanaren que els concedís a ells dos ocupar un lloc important al seu costat. I els altres deu deixebles, quan ho sentiren, s’indignaren. Senyal que ells també volien aquests llocs importants.

Quina vergonya! Jesús els havia ensenyat quines coses havien de demanar a Déu, però no havien après la lliçó. Jesús els havia ensenyat a demanar pels altres, no a cadascú només per al seu profit personal. Els havia ensenyat a demanar que el Regnat de Déu s’estengués per tot el món, que la voluntat de Déu s’acomplís, que el seu nom fos conegut per tot arreu, que tothom tengués el pa de cada dia, que Déu els perdonàs així com ells haurien perdonat primer. Doncs, mirau de malament com els deixebles ho havien entès. Només demanen ocupar ells els primers llocs d’honor. En lloc de demanar pels altres, de posar-se al servei dels altres, es miren només a ells mateixos.

I nosaltres em deman a veure si també ens comportam així. Després d’haver-nos inscrits com a cristians, tot d’una ja ens posam a exigir els nostres drets. Si és així, em sembla que no hem entès la primera lliçó de Jesús, que ell, tot i esser el fill de Déu, es va posar en el nivell dels més pobres. Si no hem après la seva primera lliçó, ¿com voleu que puguem aprendre les altres lliçons? Si no donam la primera passa que ell va donar, que és davallar de categoria, ¿com voleu que puguem donar les altres passes i seguir el seu exemple? No podem cremar etapes. No podem pujar el segon tram de l’escala, si no hem començat per pujar el primer.

La primera missió dels cristians, de cada cristià, és imitar el comportament de Jesús. Recordem aquelles paraules que Jesús va dir als seus deixebles: “Qui vulgui esser important ha de ser el vostre servidor i qui vulgui esser el primer, ha de ser l’esclau de tots...”

A la segona lectura hem escoltat que Jesús és el Gran Sacerdot. Això vol dir que ell es va oferir ell mateix una vegada per sempre per obrir-nos el camí de la salvació. Però que Jesús ens ha salvat no vol dir que ja no necessitam fer res més que donar-li les gràcies. Per poder rebre la salvació que Jesús ens ofereix necessitam caminar pel camí que ell ens ha obert, seguir-lo a ell i imitar el seu comportament. I recordem-ho, en cap moment veim a l’Evangeli que Jesús fes cap miracle per estar ell més bé. Quan ell passava fam en el desert no va voler convertir les pedres en pans, però va multiplicar els pans per alimentar els altres. No va fer res per llevar-se de damunt els sofriments de la creu, i en canvi va curar molts de malalts.

Demanem a Déu que ens ajudi a comprendre la primera lliçó que ens dóna Jesús, que és el punt de partida de tota la seva vida. I aquesta primera lliçó consisteix a fer-se petit amb els petits, perquè nosaltres imitem el seu exemple.

Avui celebram el dia del DOMUND i ens recordam de tots els missioners, que des dels apòstols, passant per Ramon Llull i Juníper Serra, fins als nostres dies han dedicat o dediquen la seva vida o una part de la seva vida a donar testimoni de la seva fe en els països més pobres de la Terra. Preguem per ells i ajudem-los com puguem.