Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

          Hi ha diferents classes de menjar (sòlid o líquid, calent o fred), segons la persona que l'ha de prendre (un nin petit o un malalt, un vell o un treballador) i segons les circumstàncies (sigui un bocata dins la motxilla o un bon dinar a un restaurant). Però, sigui així com sigui, d'una o d'una altra manera, necessitam alimentar-nos per poder viure. La vida, si no creix, es mor. No podem quedar-nos aturats a una edat determinada. Si no creixem, si no sumam dies i anys, morim.
          L'amor també és com la vida. Si estimam una persona i volem mantenir aquest amor, l'hem d'alimentar. Tant si és l'amor dels enamorats, com l'amor entre pares i fills, i també l'amor entre amics.
          I Jesús ens ha dit avui que la nostra fe, és a dir la nostra amistat amb ell, també necessita alimentar-se. No som cristians perquè el dia del baptisme ens varen regalar una medalleta, o un carnet. Ens varen regalar una llavor i ens comprometérem a sembrar-la i a cuidar-la perquè creixi.
          Jesús ens ho ha dit avui una vegada i una altra, i ja ens ho va dir diumenge passat: "Jo som el pa viu, baixat del cel, el pa que dóna la vida". I nosaltres, com la gent del seu temps, incrèduls, pensam: "Aquest, ¿no és el fill de Josep? Nosaltres coneixem son pare i sa mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?"
          Precisament! Jesús no és un àngel baixat del cel. Jesús és una persona humana com nosaltres. La salvació no ens ve de dalt, ens ve d'una persona com nosaltres. No podem esperar alimentar-nos amb el mannà caigut del cel cada dematí, com els israelites que l'esperaven en el desert. No podem convertir l'Eucaristia en un pa baixat del cel, en un remei fantàstic, que en haver-lo menjat, ens asseguri la fe i l'amistat amb Jesús. L'Eucaristia és Jesús sencer, tot ell, i no solament menjar el pa consagrat. L'Eucaristia és Jesús sencer, tot ell. És alimentar-nos de la seva humanitat, respirar com ell respira, caminar per on ell camina. El dematí quan m'aixec, i després quan em pos a fer feina, i quan m'atur per descansar, o quan em reunesc amb els amics o vaig de viatge. És igual. En tot moment, esser cristià és fer-me company de camí amb Jesús, o fer-lo a ell company del meu camí.
          És ver que l'Eucaristia és un tast de la vida eterna, de la resurrecció futura. Però combregar el pa de l'Eucaristia només és un tast d'aquesta vida futura. No podem quedar-nos aturats, llepant-nos els morros i donant gràcies, esperant fins a la pròxima ocasió, quan tindrem un altre moment per tornar-ne a fer un altre tast.
          Aquest és el significat de l'Eucaristia que hem contemplat avui i que completa els altres significats de l'Eucaristia que vàrem recordar els passats diumenges. Ho diré amb un resum d'unes paraules del Concili Vaticà II:
          Jesús, durant el seu darrer sopar va instituir l'Eucaristia, com a memorial de la seva vida, de la seva mort i de la seva resurrecció. L'Eucaristia és sagrament de pietat, és signe d'unitat, és vincle de caritat, és una convidada de Pasqua, en la qual ens alimentam amb el cos i la sang de Jesús, que ens donen la seva amistat i la seva vida, i així feim ja amb ell un tast de la glòria futura.