Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

                        De cada vegada hi ha més musulmans entre nosaltres. I una de les principals crítiques dels musulmans contra els cristians és perquè diuen que els cristians creim que hi ha tres déus, i ells, en canvi, diuen que creuen en l'existència d'un sol Déu, que és Al•là.

                      Deixant a part el nom que cada llengua té per anomenar a "déu", els cristians hem de tenir clar que "esser cristians" vol dir, sobretot, seguidors de Jesús. I Jesús diu repetidament a l'evangeli que qui l'ha vist a ell ha vist Déu, el seu Pare, perquè el Pare i ell són u. I en altres ocasions parla de l'Esperit, que ell enviarà en nom seu. Al llarg de la història, per a explicar el misteri de Déu (Deu-Pare, Déu-Fill i Déu-Esperit) els cristians han cercat molts de raonaments i en el segle quart ho formularen amb el dogma de la Santíssima Trinitat: que hi ha un sol Déu en tres persones. Però al final ens quedam sense poder comprendre com és en realitat aquest misteri de la Santíssima Trinitat. I només ens queda la paraula "creure". Creure és acceptar sense entendre. Creure és acceptar sense tenir-ne proves.

                     Però els cristians també creim, com els musulmans, que hi ha un sol Déu. Ells creuen que Déu es va manifestar a través del seu profeta Mahoma o Mohamed i a través del seu llibre sagrat, que és l'Alcorà.

                     I els cristians, en canvi, creim que Déu és el Pare de Jesús, i que el llibre que conté la vida i la Paraula de Jesús és l'Evangeli. Creim que és escoltant Jesús, i sobretot, seguint el seu exemple com caminam cap a la comprensió de Déu, i cap a la participació en el seva vida.

                    Personalment, per la meva fe i la meva experiència m'atreviria a dir que, més important que creure en doctrines o en dogmes, és seguir l'exemple de vida de Jesús que va passar pel món fent el bé i que ens va donar un únic manament, el d'estimar-nos així com ell ens va estimar. I aquest comportament seu li va valer la resurrecció. Després de morir en creu, va tornar néixer a una vida nova, la vida definitiva de Déu. Si després resulta que no acabam d'entendre moltes de coses de la doctrina cristiana, sempre ens podem quedar admirant el misteri de Déu, com ens quedam admirant o les estrelles del cel o els avanços de la ciència i de la tècnica sense entendre. Davant Déu només podem creure. Però si som cristians vol dir que ens hem fiat de Jesús i que volem esser seguidors seus.

                      I els cristians tenim l'encàrrec de Jesús d'anunciar la Bona Nova de la Salvació. I actualment ens trobam davant un doble repte: Revitalitzar la fe i la vida cristiana de molts de cristians que sembla que s'ha mustiat, i anunciar la Bona Nova als nous vinguts a conviure amb nosaltres. Crec que el millor camí per atreure la simpatia dels no-cristians i la dels cristians indiferents no serà el d'explicar-los els dogmes de la doctrina catòlica. El millor camí perquè la nostra societat torni a ser cristiana i perquè els nous vinguts es puguin interessar algun dia per conèixer la nostra fe seria que veiessin com ens estimam els qui ens anomenam cristians i com lluitam per aconseguir un món millor.

                     Demanem aquest esperit d'amor en aquest dia en què recordam com els apòstols varen rebre la força i l'impuls que els mancava per poder sortir al carrer i proclamar la Bona Notícia de Jesús Ressuscitat i del seu manament d'estimar-nos com ell ens va estimar.