Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

Les paraules a vegades tenen diferents significats. Per exemple un segle significa “cent anys”. Però si una persona li diu a una altra “fa un sigle que no mos veim”, en aquest cas “sigle” no vol dir “cent anys”, sinó una temporada llarga. Igualment hi ha paraules i expressions a la Bíblia i en els Evangelis que poden tenir diferents significats.

            Així la quaresma dura quaranta dies com quaranta varen ser els dies que Jesús va passar pel desert abans de començar a predicar. El “desert” es un símbol del nostre pas per aquest món, com el poble d’Israel que va passar quaranta anys pel desert del Sinaí abans d’arribar a la Terra Promesa. Si el desert és un símbol de la nostra vida, el número 40 també és un número simbòlic. Es repeteix tantes vegades a la Bíblia, que seria massa coincidència (40 dies va durar el diluvi, 40 dies va predicar Jonàs a la ciutat de Nínive, 40 dies va dejunar el profeta Elies... ). 40 anys podria significar tota una generació i 40 dies tota una vida.

            Si Jesús era una persona humana com nosaltres és normal que tingués temptacions. I no solament durant quaranta dies, sinó tota la seva vida. Ja m’hi apuntaria ja, a passar quaranta dies de proves, amb la condició que en haver passat els quaranta dies, després ja em pogués quedar tranquil durant la resta de la meva vida. Però no, resulta que les temptacions ens poden sobrevenir sempre, en qualsevol moment. I segurament és així com li passava al Bon Jesús. Només que els evangelis ens posen la descripció de les temptacions en el començament de la seva predicació, perquè les anem situant després de cada episodi al llarg de tota la seva vida.

            Així , per ajudar les primeres comunitats a vèncer les temptacions, els evangelis ens mostren com també Jesús, ell el primer les va haver de vèncer.

            Les temptacions contades a l’Evangeli de Sant Marc, que són les que hem llegit avui, no ens diuen en què consistien les propostes que el dimoni va fer al Bon Jesús, però sí que ens ho conten els evangelis de Sant Mateu i Sant Lluc.

            Una temptació era la d’aprofitar-se de la seva condició de Fill de Déu. “No tens per què passar fam, tu tens poders, tu pots convertir aquestes pedres en pans. L’altra gent no importa que ho vegi”. Però Jesús, que passava fam pels camins de Galilea i no tenia on passar la nit, no va multiplicar pans per menjar ell, sinó per alimentar els qui el seguien. Ni va fer cap miracle per alliberar-se ell de la creu, sinó per alliberar els malalts de les seves malalties i els endimoniats dels seus dimonis.

            Una altra temptació era la de convèncer la gent amb grans espectacles. “En lloc de molestar-te anant de poble en poble i reunir un grupet de gent inculta, podries organitzar un gran espectacle: te tires de dalt a baix de la torre del temple i fas que uns àngels davallin del cel per agafar-te, i així ja no importarà que facis res més, perquè tothom ja creurà que ets el Fill de Déu”. Però Jesús no va organitzar ni misses multitudinàries, ni processons espectaculars. Ell vol convèncer de tu a tu. Només el varen poder veure ressuscitat els seus seguidors més incondicionals.

            Una tercera temptació era de la de pactar amb els poderosos: N’Herodes volia que li fes un miracle a davant ell, i Jesús no li va concedir; en Pilat volia arribar a un acord amb ell, i Jesús no ho va acceptar. I el condemnaren a mort. Quants de pactes ha fet l’Església amb els governs de torn! Quantes concessions han fet els capellans i les parròquies davant un donatiu!

            La quaresma és un símbol dels quaranta dies de no res que dura la nostra vida per aquest món. Després de la quaresma vendran els quaranta dies entre Pasqua i l’Ascensió, que són un altre símbol de la presència de Jesús Ressuscitat enmig dels seus deixebles fins que serem cridats a participar amb ell del Regne definitiu de Déu.