Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

Diumenge 25 A.

Isaies 55, 6-9

Filipencs 1,20c-24.27a

Mateu 20, 1-16

Camí cap a Jerusalem, Pere, en nom dels apòstols li demana a Jesús: i nosaltres, que ho hem deixat tot per venir amb vós, què mos tocarà? Jesús els respon amb una afirmació rotunda, tal vegada per preparar-los un poc: “els primers seran darrers i els darrers primers”. I si això no fos suficientment sorprenent els enfloca la paràbola dels treballadors de la darrera hora.

No crec que sigui forçar el sentit de la paràbola de Jesús, sentir-nos cridats per Déu tots a treballar en la seva obra. I a treballar-hi amb els criteris de Déu i no amb els nostres.

El propietari desitjós que la seva vinya sigui cuidada perquè pugui donar molt de fruit, no se cansa d’enviar treballadors. En aquest propietari hi veim la imatge de Déu que cinc vegades surt a cercar treballadors.

La paràbola també parla cinc vegades de la vinya, “la meva vinya”. Està ben clar que Déu, representat per aquest propietari, espera de nosaltres que ens animem a treballar generosament en la seva vinya.

I arriba el final de la jornada: final inesperat. Inversió total dels criteris amb què nosaltres jutjam. Un comportament que indigna els treballadors de la primera hora.

Fermesa i suavitat davant les queixes. El propietari empra la llibertat per dur a terme una nova justícia. Els de la primera hora mesquins i envejosos, no toleren la magnanimitat d’aquest amo.

Contemplem la sorprenent i paradoxal ensenyança de Jesús. La paràbola manifesta, a partir de conceptes humans com “salari just” o “prestació laboral” el miracle de la justícia i de la bondat de Déu i separa definitivament la idea de recompensa de la idea de mèrit. La paràbola separa dos mons: a una banda el mèrit, a l’altra banda la gràcia. Aquí lo que toca, la llei. Aquí l’Evangeli.

La paràbola ens convida a no posar-nos gelosos davant la liberalitat de l’amor de Déu. Un Déu que supera les categories humanes de la retribució concebuda com un salari obligat i que al mateix temps no oblida la justícia:

Els primers han passat a darrers.

El context de la paràbola, llegida per la comunitat de Mateu està carregat de força. Els jueus –treballadors de la primera hora- no han acollit la Bona Nova de Jesús; els pagans, en canvi, arribats els darrers a conèixer-la, han esdevingut tanmateix els primers a acollir-la.

Aplicada a nosaltres, els primers som, tal vegada, els cristians de tota la vida, que si no ens convertim, passarem a darrers, superats pels darrers arribats.

Te sents cridat per Déu a treballar en la seva vinya? Què te suggereix el modo d’actuar d’aquest propietari? Vols entrar en la nova manera de fer que la paràbola apunta?

Francesc Munar Servera.