Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

Homilia en el diumenge 18 (Any B) (5 d’agost 2018)

L’EUCARISTIA ÉS ALIMENTAR LA NOSTRA FE

Els vestits que ens posam, com el pentinat que duim i els objectes que ens penjam poden oferir una imatge exterior de com som o de com volem que ens vegin, però no ens canvien de per dedins, perquè continuam essent els mateixos.

En canvi hi ha coses que menjam o bevem, que, sí, a la llarga ens poden canviar de per dedins. Pensem per exemple amb la droga, o l’alcohol, o alguns medicaments.

Aquest exemple ens pot servir per continuar la nostra reflexió sobre l’Eucaristia. Jesús, quan va deixar als seus deixebles un signe que els fes recordar la seva presència continuada enmig d’ells, hagués pogut idear un escut per posar-se a la solapa, o un determinat mocador pel coll, o una camiseta amb un logotip i els hagués pogut dir “aquest serà el signe dels meus deixebles” o els hagués pogut dir “quan dugueu aquest signe posat, jo em faré present enmig de vosaltres”.

Però Jesús no va triar un signe exterior, sinó que va triar l’aliment que per a ells era el més assequible a tothom i el més necessari. El pa era l’aliment bàsic de la dieta del poble d’Israel. I Jesús va triar el pa, com a signe de la seva presència. Va triar menjar el pa. Perquè el nostre cos necessita l’aliment, se’l fa seu, l’assimila, i aquest aliment es converteix en sang de la nostra sang i carn de la nostra carn. El pa no és un signe exterior, que no modifica el nostre interior. Jesús és fa pa, es fa l’aliment de la nostra amistat amb ell. Jesús es fa la nostra vida, la nostra medicina, la nostra droga.

Aquest seria el bessó de la lectura de l’Evangeli que hem escoltat avui: “Jesús diu als seus deixebles: Jo som el pa que dóna la vida. Els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”. Creure en Jesús, alimentar-nos amb el seu exemple, configurar la nostra vida a la seva, assimilar com a nostre el seu estil de vida, això és (hauria de ser) esser cristians. Recordem-ho: Jesús és el pa que ens dóna la vida.

Aquest significat de l’Eucaristia s’uneix als altres dos significats de l’Eucaristia que ja vàrem veure diumenge passat. Permeteu-me que els recordem:

Primer: L’Eucaristia significa trobar-se amb Jesús i els seus deixebles, per mantenir i refermar la nostra amistat amb ell i parlar de com dur a terme el projecte d’anar construint el Regnat de Déu enmig del món.

Segon: L’Eucaristia significa compartir la nostra vida i els nostres béns amb tota la humanitat per anar creant el Regnat de Déu a la terra. I aquest compartir té dues vessants: aportar de la nostra part els pans que podem oferir per a fer-ne la distribució; i a continuació repartir els pans que hauran sobrat després de la multiplicació.

Tercer: L’Eucaristia significa alimentar-nos de Jesús, assimilar el seu estil de vida per anar-lo fent el nostre estil de vida. Jesús és l’aliment de la nostra fe i de la nostra amistat amb ell. I el pa de la comunió, quan ens acostam a combregar, és un signe d’aquesta unió en comú (com-unió) amb Jesús i amb la comunitat cristiana per anar donant testimoni de la nostra fe.

I diumenge que ve seguirem llegint un tros més del capítol sisè de l’evangeli de Sant Joan, per anar descobrint més significats de l’Eucaristia.

Homilia del 5è diumenge de Quaresma- Cicle C- 6/7 d’abril 2019

L’amor de Déu està part damunt de la justícia humana. Diumenge passat vàrem veure que, encara que segons la justícia humana un fill que ha malgastat primer la seva herència no té cap dret a repartir-se després la part de l'herència que correspon al seu germà, Jesús ens ensenyava a estimar part damunt d'aquesta justícia.

Avui l'evangeli que acabam d'escoltar ens fa donar una passa més. No només l'amor de Déu està part damunt de la justícia humana, sinó també part damunt de la justícia legal. I una llei legal, en temps del bon Jesús, volia dir que també era una llei Déu. I Jesús ens ensenya una nova llei de Déu. Segons la llei de Moisès, els testimonis del pecat podien ser els justiciers del pecador. I Jesús, per no executar aquesta llei, es val d'un argument que es basa en la igualtat: ningú que sigui pecador pot jutjar un altre pecador en nom de Déu. I això vol dir que només Déu el pot jutjar. I si Jesús, que com a Déu que és, el pot jutjar i el perdona, amb molt més motiu l'hem de perdonar també nosaltres, que som pecadors.

El delicte, que és transgredir una llei humana, pot ser castigat amb les lleis humanes i amb els jutges humans. Però el pecat, que és transgredir una llei divina, només pot ser jutjat per Déu. (Un altre tema, que no el tractam avui, és sobre el pecat, que uns l’han vist en massa petites coses, i uns altres l’han anat llevant de la seva consciència).

Però en aquest evangeli hi ha un altre detall molt important. Si aquella dona va ser trobada cometent adulteri, també hi degué ser trobat un home amb ella. ¿Per què no se'l jutja també a ell? I és que la llei era en aquell temps i en aquest tema més exigent amb les dones que amb els homes. I Jesús demostra el seu desacord amb una llei discriminatòria amb les dones. No es pot condemnar una dona, si pel mateix pecat no es condemnen els homes.

I una altra consideració encara: no només és culpable o pecador aquell que ha estat descobert, perquè a davant Déu tots els nostres pecats li són coneguts.

I Jesús perdona la pecadora i tots els altres pecadors, afegint-hi una clàusula, com una condició: "d'ara endavant no pequis més". El perdó de Déu dona per suposat el propòsit d'esmena, la promesa i l’esforç de no tornar pecar.

I amb el perdó de Déu coneixem quina és la seva justícia, que ens ve, com ho hem escoltat a la segona lectura, no per haver observat unes petites lleis al peu de la lletra, sinó per haver observat l’esperit de la llei, és a dir per haver cregut en Jesús, per haver-nos configurat a la seva mort i així poder ressuscitar amb ell. Configurar-nos amb Jesús, el Crist, el Fill d Déu, vol dir adoptar al màxim possible el seu estil de vida, els valors de l'evangeli, vol dir posar la nostra vida al servici dels altres, estar disposats a donar fins a la darrera gota de sang, si se'ns demanava tant, i així la nostra mort es convertirà en resurrecció, es converteix ja ara en resurrecció.

Tot això, ja ho sé, dir-ho és bo de dir, però no resulta tan fàcil dur-ho a la pràctica, sobretot al cent per cent. Però si som capaços de donar un u per cent, o un dos, o un cinc, això mateix ja és una petita llavor de "la cosa nova que comença a néixer" de què ens ha parlat el profeta Isaïes a la primera lectura.