Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

Horaris de missa

Dies feiners (dilluns, dimecres i divendres)

20.00 h

Residència Social (dimarts)

17.30 h

Cas Notari (dijous)

17.30 h

Dissabtes i vigílies de festes

19.00 h

Diumenges i festes

Matins - 11.00 h

(a aquesta hora no hi ha missa els mesos de juliol, agost i setembre)

Vespres - 20.00 h

Funerals

20.00 h

(El condol als familiars es dóna després de la missa)

L’EUCARISTIA ÉS ALTAR I ÉS TAULA

Un metge no pot receptar la mateixa medicina a tots els pacients: tal vegada un necessita pujar la tensió i l’altre necessita baixar-la.

Un pare no pot donar sempre el mateix consell a dos fills: tal vegada un és massa nerviós i l’altre és massa tranquil.

Igualment, a l’hora de parlar del Pa de Vida, s’han de tenir en compte diversos aspectes. Destacar-ne només un i oblidar-se dels altres seria desfigurar l’Eucaristia.

El Pa de Vida, l’Eucaristia, és menjar i és ofrena. La celebració de la missa es fa a l’entorn d’una taula que al mateix temps és un altar. O a l’entorn d’un altar que al mateix temps és una taula.

Un altar és un lloc on s’ofereixen ofrenes a Déu. Jesús es va oferir ell mateix en sacrifici com a ofrena a Déu: va entregar la seva vida i la seva mort. I els cristians renovam aquella ofrena damunt l’altar.

Però l’altar és també una taula de germanor. Les famílies i els amics s’asseuen plegats a l’entorn d’una taula per a compartir: conversen i mengen. El tema de conversa pot esser rememorar records del passat o fer projectes de futur, o les dues coses. I mentrestant el menjar ens alegra el paladar i ens renova les forces. Jesús va celebrar el seu darrer sopar amb els seus deixebles i els va prometre que es faria present enmig d’ells cada vegada que el tornarien a celebrar en el seu nom.

L’Eucaristia o la missa se celebra damunt una taula, que és també un altar. Reflexionem quin d’aquests dos aspectes tenim més oblidat. Si només pensam en la taula, convé que recordem que també és un altar. I si ens quedam asseguts enfora, separats els uns dels altres, si hi assistim només com a espectadors i oients, sense participar-hi activament, ¿no serà perquè no hem entès que l’altar és també una taula de menjador, de germanor?