Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

Horaris de missa

Dies feiners (dilluns, dimecres i divendres)

20.00 h

Residència Social (dimarts)

17.30 h

Cas Notari (dijous)

17.30 h

Dissabtes i vigílies de festes

19.00 h

Diumenges i festes

Matins - 11.00 h

(a aquesta hora no hi ha missa els mesos de juliol, agost i setembre)

Vespres - 20.00 h

Funerals

20.00 h

(El condol als familiars es dóna després de la missa)

FESTA DE SANT ROC. PORRERES 16 D’AGOST DE 2017

En ple estiu, a mitjan agost quan la calor és ben forta, el poble de Porreres es vesteix de festa per honorar la figura del seu protector, sant Roc (tal com s’explica en el darrer full de la «Semilla). I enmig de l’ambient festiu, els cristians ens reunim per celebrar l’Eucaristia, la qual – pels seguidors de Jesús - ha de ser (hauria de ser) l’acte central d’aquestes jornades d’esplai i descans.

Pocs sants han estat tan populars a Occident com sant Roc. Especialment entre els segles XIV i XVIII, el seu culte es difós a molts de països europeus i a tots els nivells socials. En la veneració que se li dirigeix s’hi concentra i s’hi expressa l’angoixa dels homes d’un temps sacsejat i turmentat per malalties i morts que l’atribolaven un dia i altre i, a la vegada, s’hi condensa la fe en la intercessió d’un pobre pelegrí que prodigiosament Déu havia curat de la pesta, conferint-li a la vegada el poder d’alliberar els que s’emparassin en ell.

Contemporani de la pesta negra, sant Roc de Montpeller (juntament amb la Mare de Déu) fou el refugi d’una societat baldada per les proves, que aspirava trobar l’equilibri i la pau del cos i de l’esperit.

Segons “l’Acta breviora”, el text biogràfic més antic i fidedigne sobre sant Roc, sembla que el seu naixement hauria estat fruit d’un vot fet pels seus pares que es lamentaven de no tenir cap fill. L’al·lot aviat va quedar orfe i va vendre tota l’herència familiar per entregar els beneficis als pobres. Era la seva resposta particular a la invitació de Jesús: «Vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres; tindràs un tresor en el cel, després,vine i segueix-me».

I amb aquest fet inicià el seu pelegrinatge a Roma que, amb els dos primers jubileus es reforçava com a punt de referència del poble creient. A la Toscana, Roc s’hostejà a Acquapendente i a l’hospital es posà a servir els empestats i obtingué curacions admirables.

Passats uns tres anys, ja de retorn, a la ciutat de Piacenza, ell mateix va quedar contagiat de la pesta i es va veure obligat a retirar-se a un bosc de les afores. Es compta que un ca d’una casa propera li portava diàriament un panet que l’animaló agafava de la taula del seu amo. L’estrany comportament de l’animal despertà la curiositat de l’amo, un prohom de la ciutat que, seguint el ca, penetrà el bosc on descobrí l’home de Déu. Aquesta bona persona –Gottardo Pallastrelli- el recollí, el curà i per ell, es posà a mendicar convertint-se en deixeble i, amb tota probabilitat, biògraf del sant pelegrí.

Temps després, segons la tradició, un enviat de Déu -l’àngel- el curà prodigiosament i de forma definitiva. Deixant el seu refugi, Roc decidí retornar a la seva terra. A Anguera, vora del llac Maggiore, uns soldats, acusant-lo d’espia, l’arrestaren. Tancat a la presó hi morí cinc anys més tard. Una cèdula que portava damunt, delatà la seva condició i es descobrí que era nebot del governador de la fortalesa. Tot seguit va ser enterrat solemnement a una església, de la qual no es coneix el nom, i la tomba es convertí en punt de veneració.

Des de les darreries del segle XIX, sant Roc és un dels sants més

populars, amb un lloc destacat entre els sants auxiliadors. Aquesta és la festa que avui celebram a tota l’Església i de manera especial aquí a Porreres.

Mirau: Està bé que venerem la memòria dels nostres sants, però quan en tenim un com a Protector no és sols per admirar-lo, sinó també per imitar-lo, per seguir el seu model i exemple. Ja sé que els temps han canviat i que avui no podem fer el que feien els sants de segles enrere, però no és gens difícil acomodar el seu testimoniatge al moment actual.

Avui, per exemple, tenim altres pestes que assoten el nostre poble, la pesta de la droga, de l’alcohol sense mesura, del sexe desenfrenat, de la corrupció i del tot està permès, de la manca de valors humans i cristians... nosaltres estam convidats a redimir la nostra societat d’aquestes pestes i amarar els ambients aquí on ens movem d’una alegria sana, de donar un sentit nou a la vida, de creure en el futur, de sembrar esperança, de fer poble.

I farem poble, germanes i germans, si estimam la nostra vila, si respectam el seu entorn, si sabem preservar els paratges que l’enrevolten.

Que en parlar dels habitants o dels residents de Porreres es pugui dir que són gent acollidora, de bon tracte, una gran família unida, que no es fan la traveta mútuament, que juguen net, que defensen els seus valors. Que els creients siguem feels seguidors de Jesús per sembrar en el nostre món les llavors del Regne que ell va predicar: la pau i la justícia, l’amor i el perdó, la veritat i l’alegria.

Encara que sembli difícil, des d’aquest lloc de la nostra Mallorca, es poden sembrar aquestes llavors. Vos convid també avui, en la nostra festa, a procurar conservar i defensar els nostres valors més genuïns: la nostra terra, la nostra cultura i tradicions, la nostra llengua, la nostra capacitat d’acollida i tolerància. Que aquesta localitat sigui exemple de germanor, d’acostament entre els pobles, de convivència, de bona relació, de respecte mutu.

Aprofitem els dies de festa o les vacances pel descans i l’esplai, per a l’alegria i la fidelitat a la pròpia història, però especialment per relacionar-nos amb els familiars, amics i veïnats, essent acollidors amb els qui ens visiten, cultivant els llaços de l’amistat i estant oberts i atents a les necessitats de tots.

Continuem la nostra Missa Major, demanem la protecció de sant Roc damunt el nostre poble, que ell ens ajudi a seguir amb fidelitat els camins de Jesús, que ens ajudi a viure la nostra corresponsabilitat des de la comunitat cristiana, que ens encoratgi a fer poble, fonamentats sobre les nostres arrels i mirant el futur amb esperança.