Catalan English French German Italian Portuguese_portugal Spanish

Horaris de missa

Dies feiners (dilluns, dimecres i divendres)

19.00 h

Cas Notari (dijous)

17.30 h

Dissabtes i vigílies de festes

17.00 h

Diumenges i festes

Matins - 11.30 h

(a aquesta hora no hi ha missa els mesos de juliol, agost i setembre)

Vespres - 20.00 h

Funerals

20.00 h

(El condol als familiars es dona després de la missa)

Avui fa cinc anys que vaig començar a ser el rector de la parròquia de Porreres i aquell dia ja vaig llegir, i després es va publicar a Sa Semilla, que “si Déu em dona salut i el bisbe no ho disposa d’una altra manera, vull suposar que podré estar cinc anys amb vosaltres, abans de jubilar-me”. Han passat aquests cinc anys.

El balanç d’aquests cinc anys, per tot quant he rebut i per tot quant hem pogut fer a la parròquia, pens que és altament positiu. Vaig tenir des del principi una molt bona acollida per part d’un grup de col·laboradors de la parròquia i del Consell parroquial. Amb ells començàrem a planificar les activitats parroquials. Ho vaig trobar tot en marxa i només faltava continuar el treball ja fet pels rectors anteriors: la catequesi, el grup de litúrgia, la càritas parroquial i moltes altres col·laboracions. En arribar les festes importants com Nadal, Setmana Santa, Pasco, el Corpus, Sant Roc, etc., s’afegeixen altres persones i grups organitzats com la coral, les confraries, la banda de música...etc. Vaig veure des del principi una bona relació de la parròquia amb l’Ajuntament, amb les escoles i amb les diverses associacions del poble.

Alguns contratemps amb què ens trobàrem, sobretot en el pla material, foren: un llamp que dia 26 novembre de 2014 va pegar al campanar i va espenyar una part de les instal·lacions elèctriques, de les campanes i de la megafonia de l’església. Un altre llamp que dia 17 d’agost de 2015 va pegar a Monti-sion. En el mes d’octubre del 2015 es va haver de reconstruir la vicaria, que està adossada a la rectoria, perquè amenaçava ruïna, i es va adaptar per a sales de catequesi. A finals del 2015 les Germanes de la Caritat varen haver de tancar la seva comunitat de Porreres i deixar la direcció i el gran servici que feien a la Residència de persones majors, de la qual, per no haver-la de tancar, se’n va haver de responsabilitzar directament la parròquia. A finals del 2016 i a principis del 2017 les fortes pluges que caigueren esbucaren un bon tros de teulada de l’església de la Creu i un trosset de cel ras de la rectoria. A l’estiu de l’any 2018 degut a unes avaries ocorregudes a la Residència, a un dels ascensors i a l’aire condicionat, i degut a la proposta de l’Ajuntament de construir-hi un Centre de Dia, ens plantejàrem la conveniència de tancar la Residència, amb l’obligació, que vàrem complir, de recol·locar els residents a altres residències i d’indemnitzar els treballadors. Després, degut a la incertesa de saber si, quan em jubilaria, per la manca de capellans, podria venir un nou rector a residir de continu a Porreres, la parròquia va contractar un gerent que dugui tota la qüestió administrativa. Darrerament, degut a la jubilació dels donats de Monti-sion, hem hagut d’obrir una consulta per a trobar uns nous donats, que ja tenim.

A part d’aquestes i altres obres necessàries, unes petites reformes que hem fet durant aquests anys ha estat traslladar la pica baptismal a un costat de l’altar major per poder celebrar els baptismes a la pica baptismal, tal com ho demanava una part de la gent del poble, i al mateix temps per poder celebrar els baptismes durant una celebració de la comunitat, tal com ho demana el Concili Vaticà II. I mentrestant hem volgut aprofitar l’antiga capella baptismal per a habilitar-hi un petit museu on es puguin mostrar alguns dels objectes més valuosos de la història de la parròquia, que per seguretat havien d’estar amagats. Durant aquests darrers mesos també hem ampliat el sistema de seguretat amb alarmes noves, hem arreglat les campanes i hem renovat una part important de l’enllumenat.

Però la cosa més important d’una parròquia no són les obres materials ni els problemes econòmics, sinó la transmissió de la fe cristiana, amb fets de vida, amb trobades, catequesis d’adults i conferències, amb les celebracions de l’Eucaristia i dels sagraments, i amb la predicació de l’evangeli. Tot això s’ha anat fent amb l’ajuda del Consell parroquial i en la mesura de les possibilitats i com millor hem pogut i sabut.

Quan el bisbe em va demanar per venir de rector a Porreres, record que em va encomanar especialment dues coses: una primera cosa era sanejar la situació econòmica de la parròquia, que es trobava amb un dèficit de 310.000 euros. Malgrat les obres necessàries que la parròquia ha hagut de fer durant aquests cinc anys, a hores d’ara la parròquia ha pogut eixugar tot aquest dèficit.

L’altra cosa que em va demanar el bisbe és que la parròquia procuràs treballar conjuntament i amb harmonia amb la comunitat de Sant Felip. He de dir que des del principi vaig iniciar unes converses personals periòdiques amb ells, per a combinar en els dos llocs els horaris de les misses, per a fer conjuntament la catequesi, per a dur uns criteris comuns a l’hora de celebrar els funerals... Fins que un dia, el 22 de gener del 2016, la Comunitat de Sant Felip va publicar a la seva pàgina web el comunicat següent: “La Congregació de l’Oratori de Porreres assistí en ple a la missa funeral per sor Antònia. Després d’escoltar atentament la forma i el fons de l’homilia, consideram, com a Congregació, que ha arribat el temps de caminar de forma totalment lliure i autònoma... Fins a noves realitats no assistirem com a Congregació a actes parroquials per no interferir en la seva dinàmica que respectam profundament...” Fins aquí les seves paraules.

L’homilia en qüestió, que és la suposada causa d’aquella ruptura, jo l’havia llegida i la conserv escrita. Qui vulgui recordar què vaig dir, que va causar la ruptura amb Sant Felip, amb molt de gust li donaré una còpia. Però em sap greu, i ho tenc com una espina clavada, el fet de no haver sabut complir l’encàrrec que em va encomanar el bisbe, de treballar conjuntament i amb harmonia amb la comunitat de Sant Felip. Crec que he fet lo que bonament he pogut, però no n’he sabut més. Perdonau-me per la part de culpa que pugui tenir jo i pel mal exemple que hem donat a davant els ulls d’una part del poble. Tots aquests anys he sentit obsessivament dins mi aquella pregària de Jesús: “Pare, us deman que els meus deixebles estiguin units i així el món cregui que vós m’heu enviat” (Jn 17, 21). Esper que el nous rector i vicari de Porreres tenguin més virtut, o més recursos per aconseguir-ho. Ells faran l’entrada com a nous rector i vicari de la parròquia de Porreres dia 1 de setembre a la missa de les 8 de l’horabaixa. Han estat al meu costat en aquesta Eucarstia. Són mossèn Francesc Munar i Fra Pep Gelabert, franciscà, que serviran conjuntament al mateix temps les parròquies de Campos i Porreres.

De moment pens anar a viure a la casa que els meus pares em deixaren a Campos i donar una mà en tot lo que bonament pugui a la parròquia del meu poble o a les altres parròquies dels voltants. Gràcies a tots per la vostra acollida i per aquests anys que he conviscut amb vosaltres. I, sobretot, gràcies al grup important de voluntaris de la parròquia, que m’heu acompanyat i ajudat, perquè sense vosaltres no hagués pogut dur a bon terme la missió d’anunciar l’Evangeli i de servir la comunitat cristiana. Repetesc, gràcies.